Units per Avançar subratlla que el cost de les mesures no s’ha d’acabar suportant via impostos ni ha de posar en perill la sostenibilitat del deute públic dels estats membres, evitant, per tant, el risc d’una possible crisi de deute sobirà.

També creu imprescindible incentivar la renegociació temporal a la baixa de les condicions pactades en els contractes subscrits -de serveis, de manteniment, de lloguer…- per empreses, pimes i autònoms en dificultats.

Units constata que la crisi del coronavirus és mundial i que, per les seves característiques i dimensions, no és només extraordinària i imprevisible, sinó, també, aliena a la gestió dels diferents governs i a la teoria dels cicles econòmics. És indubtable que els governs han d’afrontar mesures per combatre tant la crisi sanitària com la seva conseqüència, l’econòmica. Aquestes mesures, en el cas d’Europa, exigeixen una unitat d’actuació que eviti distorsions de la competència entre Estats i avanci cap a una major solidaritat europea i una més estreta cooperació entre els països membres.

Units creu que és important que el cost de les mesures que es portin a terme no s’acabin suportant en un increment dels impostos ni posin en perill la sostenibilitat del deute públic dels estats membres, evitant, per tant, el risc d’una possible crisi del deute sobirà.

Per això, Units per Avançar creu necessari que el deute públic emès de la UE sigui perpetu -el capital no s’ha de retornar-, finalista i condicionat.

Units per Avançar considera també que des del BCE s’han d’impulsar ajudes directes a través de subvencions no reintegrables -a fons perdut- finalistes i condicionades per a les empreses dels diferents estats membres que acreditin dificultats de continuïtat i de manteniment dels llocs de treball. A igualtat de condicions, iguals mesures. Cal, doncs, combinar mesures d’ajuda de de la UE als governs a través de les vies actualment previstes, amb ajudes directes del BCE a les empreses.

Cal completar aquestes iniciatives amb mesures internes idèntiques: avals del 100% de l’ICO (o similar) per a crèdits finalistes que permetin cobrir la liquiditat necessària de pimes i autònoms amb dificultats regulant, alhora, els tipus d’interès i les seves condicions. Aquests crèdits es reintegrarien amb les posteriors ajudes directes del BCE. Convé destacar que, en la majoria dels casos,  les empreses necessiten una subvenció i no un crèdit.

Premiar els contractes renegociats temporalment a la baixa

Units també creu imprescindible incentivar la renegociació temporal a la baixa de les condicions pactades en els contractes subscrits -de serveis, de manteniment, de lloguer…- per empreses, pimes i autònoms en dificultats. Es tracta de compensar el sacrifici d’empreses i persones compromeses socialment que renunciïn voluntàriament a cobrar una part de l’import del contracte subscrit a causa de la situació actual d’emergència. L’incentiu hauria de ser una deducció en la quota de qualsevol impost equivalent al 25% (tipus general de l’impost de societat) de l’import que es redueixi del contracte. Es premiaria, doncs, als qui acceptin una reducció temporal dels seus drets de cobrament per facilitar la liquiditat i el manteniment de l’activitat d’empreses, pimes i autònoms en dificultats.

En definitiva, Units per Avançar defensa menys intervenció pública i major llibertat d’autoregulació responsable del mercat, qüestió que l’Estat ha de propiciar.

27 d’abril de 2020