No és fàcil acostumar-se al confinament. No estàvem preparats per a una situació com la que ens toca viure i que mai hauríem imaginat, però no queda més remei que adaptar-nos-hi.

Seguint els consells dels experts, a casa hem intentat establir rutines per fer més suportables uns dies que es fan llargs. Ens hi ajuda el fet que l’Anna teletreballa des dels primers dies i que en Miqui, la Maria i la Queralt (de qui preparem amb sigil el 10è aniversari), tenen ben pautats els deures i les tele-classes. En Miqui des de l’Institut i elles des de l’escola, segueixen raonables horaris lectius, tot i que, també s’ha de dir, amb algun ‘escaqueig’… En aquest context, desempolsem els complements detectes i indirectes, els triangles isòsceles i escalens, els maleïts verbs irregulars o tantes capitals, rius i serralades de països que semblaven molt llunyans, però que la pandèmia ens ha fet adonar que potser no ho són tant.

Suposo que, com tants, he après a mourem amb certa naturalitat en les videocreacions tant del Grup Parlamentari de Socialistes i Units per Avançar, com del partit o de les institucions i persones amb as que ens reunim. Segueixo les compareixences dels membres del Govern, col·laboro en la preparació d’iniciatives parlamentaries i, tan important com això, intento parlar i escoltar a persones que estan en primera línia: sanitaris, policies, responsables d’ONG… converses que em fan adonar de que, malgrat tot, pertanyo al grup dels afortunats que no sols passem el confinament amb família, sinó que, a més, gaudim de salut, cosa que dona encara més sentit a l’aplaudiment de cada capvespre. Un aplaudiment que  esdevingut una pauta més de la nostra rutina diària i que ens fa descobrir la proximitat a uns veïns dels que ni coneixem el nom.

En resum, poca tele i poca ràdio (cap tertúlia), una mica de xarxes socials, moltes videocreacions, feines de casa, mitja hora diària de pedalar (per no arribar mai enlloc…), lectura i, sobretot, molta música. I tot a l’espera de que torni una nova normalitat. Una normalitat que potser s’assemblarà poc a la que hem viscut fins ara, però a la que haurem de fer front. Espero, això sí, que amb la lliçó d’humilitat apresa. Confio que serem capaços de reconeixent-nos a com a sers vulnerables, habitants d’un planeta que, per més que ens ho pensem, no ens pertany.

Ramon Espadaler, secretari general d’Units per Avançar