Article del secretari general d’Units per Avançar, Ramon Espadaler

El moment excepcional que estem vivint requereix determinació i agilitat en la presa de decisions i en la seva aplicació. Superarem la pandèmia si actuem amb rapidesa i identifiquem els objectius que tenim per davant, que són almenys, aquests tres: garantir  l’eficàcia de les orientades a contenir la mobilitat de les persones; protegir els treballadors afectats per l’aturada generalitzada de l’activitat econòmica; i preservar, en la mesura del possible, la liquiditat de les empreses i autònims, evitant abocar-los a un incompliment de les seves obligacions, flexibilitzant la suspensió temporal i extraordinària dels contractes de treball, garantint els actuals nivells de retribució i evitant la seva extinció.

Una objectius que, en opinió nostra, requereixen un Pacte d’Estat que, sota el lideratge del Govern, ha d’incorporar patronals, sindicats i entitats financeres.

L’excepcionalitat de les mesures comporta la seva necessària limitació temporal. Ara la prioritat és fer efectiu el confinament domiciliari de la majoria de persones per tal d’aplanar la corba de contagi i garantir la liquiditat i el subministrament de les activitats econòmiques que es declarin essencials, suspenent l’activitat econòmica de la resta d’empreses.

Per aconseguir-ho caldrà regular la moratòria obligatòria de tot tipus d’obligacions contractuals derivades de l’activitat o de la suspensió temporal de contractes de treball. Això només serà possible si adaptem temporalment mecanismes legals ja existents, com els relatius al concurs de creditors, els ERTO, o la Llei de Segona Oportunitat.

I al costat d’aquetes mesures, caldrà garantir un ingrés mínim a totes les persones que no rebin una prestació pública per jubilació, desocupació, renda d’inserció o similar, que no percebin una retribució a càrrec de l’Administració Pública, i que deixin de percebre amb regularitat els seus ingressos mensuals. Un ingrés que podria ser equivalent a l’última base de cotització en qualsevol dels règims de la Seguretat Social o, en el seu defecte, a l’import de la renda mensual que estiguessin percebent regularment, amb un  límit màxim. No podem deixar a ningú a la cuneta.

Per fer-hi front serà  imprescindible establir una contribució extraordinària del sector financer, en justa correspondència amb els ingressos transferits en el seu dia des de l’Estat a través del mecanisme del FROB. A les hores calia salvar les entitats financeres per preservar el normal funcionament de la nostra economia. Ara cal salvar les persones i famílies colpejades per la FROBcrisi sanitària i econòmica.

Els temps difícils en els que estem submergits, reclamen aprofundir en la col·laboració público-privada, com a millor manera d’optimitzar uns recursos escassos, tot garantint l’eficiència i l’eficàcia.

La magnitud de la crisi exigeix, així mateix, una resposta europea conjunta que, malauradament, no hem vist fins el moment, així com una actitud corresponsable per part de tots i cadascun de nosaltres.

És temps de remar tots a la una. Si així ho fem, ens en sortirem.

Ramon Espadaler, secretari general d’Units per Avançar