Diuen que per coure viva una granota dins d’un recipient d’aigua cal incrementar la temperatura gradualment fins arribar al punt d’ebullició, ja que fer-ho sobtadament només serviria perquè la granota sortís d’un bot del recipient. Per contra, apujar-la lentament i de forma continuada (sense cap pas enrere, per entendre’ns) garanteix una cocció perfecte, evitant que la granota es vegi impel·lida a fugir del recipient.

Una cosa semblant és el que ens ha passat amb el procés. Si fa uns mesos, per no dir ja uns anys, ens haguessin dit que el president de la Generalitat, davant d’una nit de gravíssims aldarulls a la ciutat de Barcelona, recriminaria l’actuació policial en lloc de condemnar l’actitud dels manifestants violents, segurament no ens ho hauríem cregut. Doncs som aquí i, pitjor encara, ja que, escoltant el President Torra, sembla que seguim jugant al macabre joc dels despropòsits. On hem arribat que els que no estem alineats amb el Procés hem acabat aplaudint a una Consellera d’Indústria que diu que les vagues indefinides perjudiquen l’economia o a un Conseller d’Interior que fa costat als Mossos quan aquests treballen per contenir els aldarulls violents als carrers de Barcelona? Tant trist com real.

Així les coses, el tema es com sortim d’aquest monumental i perillós embolic sense prendre més mal del molt que ja hem pres. Dissortadament, no hi ha pitjor moment que una campanya electoral per intentar-ho, cert, tan cert com que no n’hi ha de millor que l’inici d’una nova legislatura.  Una nova legislatura al govern d’Espanya i una nova legislatura al govern de Catalunya. Aquesta és la lògica que ens ha guiat a Units per Avançar a l’hora de demanar la dimissió del President Torra i la convocatòria immediata d’eleccions al Parlament de Catalunya. I, un cop resoltes aquestes dues incògnites, proposem que el Parlament de Catalunya impulsi una taula de partits amb representació parlamentaria, prèvia a l’obertura del diàleg amb el Govern d’Espanya. Una taula en la qual tots hi hauríem d’anar amb dues premisses clares: que, d’entrada, s’ha de poder parlar de tot, sí, però que només s’arribarà a un acord si tots assumim que només serà possible si estem disposats a fer renúncies. Que cada part hi perdi, perquè tothom hi surti guanyant.

Per bé i per mal, la sentència del Procés ja ha estat dictada. Ara és imprescindible tornar al terreny de la política. I aquest no es fa al carrer, sinó a les institucions. Política entesa com a diàleg, negociació i pacte entre diferents, dins les institucions i, òbviament, sota el paraigües de la legalitat. Podem trigar més o menys a adonar-nos-en, però no n’hi ha més.

Ramon Espadaler, secretari general d’Units per Avançar