La imminència de la sentència del Tribunal Suprem en el marc del judici als encausats per l’anomenat Procés està generant tota mena d’especulacions tant respecte al seu contingut (grau de duresa) com sobre la resposta que l’independentisme li donarà en el supòsit -certament plausible, que no sigui exculpatòria.

En tot cas, la reacció que es pugui general respecte a la sentència al sí de Catalunya sotragarà el ja prou inestable panorama polític català com també l’incert panorama espanyol. Davant d’aquesta evidència, crec que és tan important acatar la sentencia com respectar la lliure opinió que sobre la mateixa s’expressi en termes democràtics i cívics. Al meu parer, qualsevol resposta o reacció hauria de discórrer pels camins de la legalitat, de les institucions i, òbviament, de la política.

Continuo pensant que, més enllà de les evidents derivades judicials -no pas menors-, l’arrel de problema al si de Catalunya i de Catalunya amb la resta d’Espanya és de naturalesa política. Per aquesta raó, em compto entre els que creuen que la sentència no tan sols hauria de posar punt final ala via judicial, sinó que, sobretot, hauria d’obrir la porta a la política. Política entesa com l’exercici del debat, de la negociació i del pacte. Pretendre discórrer al marge de les institucions, de la legalitat  o de la política així entesa, em semblaria un greu error. Un error en el qual, malauradament, sembla entestar-se el propi president de la Generalitat quan reclama pro activitat als Comitès de Defensa de la República o quan proclama als quatre vents que no acceptarà cap altra sentència que no sigui absolutòria en un exercici de demolició de la pròpia institució a la que representa i es deu.

Davant d’aquest panorama, crec sincerament que s’equivoquen tant les veus que proclamen la desobediència i la no acceptació d’una sentència com les que es neguen a reconèixer la naturalesa política del conflicte. Deia un reputat constitucionalista, gens sospitós de derives independentistes, que el govern de la Generalitat no podia actuar com si nohi hagués llei i el d’Espanya com si només hi hagués llei. La política al si de les institucions i en el marc de la legalitat és l’única resposta possible. Quan abans ho entenguem tots plegats, abans començarem a solucionar un conflicte profund que continuarà latent.

Ramon Espadaler, secretari general d’Units per Avançar