En la intersecció entre la Setmana Santa i la campanya electoral que ens toca de viure aquests dies, m’ha semblat oportú referir-me a un document recent (11 d’abril), elaborat per la Conferència Episcopal Alemanya i per l’església Evangèlica d’aquell país en el que ambdues institucions reflexionen conjuntament sobre els reptes de la democràcia des d’una visió cristiana. El text, que duu per títol “Enfortir la confiança en la democràcia”  és, de fet, la continuació d’un document anterior que duia el títol no menys suggestiu de “La democràcia necessita virtuts” (2006).

El document parteix de la constatació que, tot i les evidents imperfeccions que presenta, l’Estat de dret, democràtic i social constitueix el millor ordre possible. Per altra part, intenta donar resposta a la greu preocupació per l’auge dels populismes i de les formacions antidemocràtiques que veiem tant a Alemanya com en bona part dels països d’Europa. La nítida separació entre l’esfera política i la religiosa no impedeix als autors donar pautes i aportar criteri des de la lògica del “veure, jutjar i actuar” pròpia de la Doctrina Social de l’església, en un moment de confusió en el qual, com afirmen Ziblatt i Lavitski, el retrocés democràtic comença a les urnes.

El document centra la seva atenció sobre quatre àmbits que considera o cataloga de desafiaments centrals: la globalització, amb les conseqüències que comporta per al medi ambient i l’economia, les creixents desigualtats econòmiques tant al sí d les societats occidentals, com entre països,  les migracions i la digitalització. El document projecta sobre cadascun d’aquests àmbits la necessitat d’enfortir el que anomena la “moral democràtica”, quelcom que ens concerneix a tots: als polítics, als mitjans de comunicació, al conjunt de l’anomenada societat civil i, per descomptat, al món econòmic i financer. A tots se’ns requereix una orientació cap al bé comú, en tant que responsables de l’èxit o el fracàs de la democràcia. Una democràcia  inconcebible si no parteix del respecte per la igual dignitat de tot ésser humà. És per tot plegat que el document ens exhorta a donar mostres fefaents que permetin a la ciutadania confiar en les institucions, en la política, en la democràcia, ja que sense confiança ni podrem construir una veritable convivència, ni podrem  orientar la política i l’acció dels governs cap a la consecució del bé comú.

Sens dubte, és una reflexió que transcendeix les fronteres del fet religiós i que permet un diàleg franc i obert  amb altres mirades diferents de la cristiana amb les quals estic segur que es comparteix la necessitat d’enfortir la confiança en la democràcia. Bona Setmana Santa, bona Pasqua i, perquè no, bona reflexió preelectoral.

Ramon Espadaler, secretari general d’Units per Avançar