En el nostre últim article (vegeu La Vanguardia de l’11 d’octubre) comentàvem que el domicili social d’una companyia s’ubica, a elecció seva, al lloc en què rau la seva efectiva administració i direcció, o en el qual es troba el seu principal establiment o explotació. I vam dir, també, que si opta pel primer d’ells, el domicili fiscal coincideix amb el domicili social. Això vol dir que si es trasllada el domicili social al lloc on se centralitza l’efectiva administració i direcció del negoci, automàticament es trasllada també el seu ­domicili fiscal.

Doncs bé, el primer que cal aclarir és que traslladar el domicili social no és un mer tràmit formal. Es tracta que el centre efectiu de decisions s’ha de traslladar de forma real, això és, que al nou domicili és on ha s’ha d’ubicar l’estructura material i humana inherent a aquell centre efectiu de decisions. No és suficient, doncs, que el consell d’ administració es reuneixi al nou domicili, sinó que en aquest ha d’estar ubicada l’estructura pròpia d’aquell centre de decisió. Això no impedeix que on abans s’ubicava el seu domicili, ara hi hagi una sucursal. Però el centre de decisions s’haurà trasllat a un altre lloc. A la pràctica, això significa que moltes empreses, fonamentalment pimes, no puguin realment traslladar el seu domicili social ja que ni poden modificar realment el seu centre de decisió ni tenen en cap altre municipi el seu principal establiment. En aquests casos, l’única opció és el trasllat real de l’empresa, el seu desmantellament pur i dur.

Convé també puntualitzar que una decisió tan important com aquesta obeeix a raons exclusivament empresarials el comú denominador de les quals és la pitjor de les malalties que l’economia pot tenir: la incertesa, l’origen de la qual és molt divers; la dependència de mercats regulatoris, la quota de mercat fora de Catalunya, la protecció del capital que els accionistes han invertit, i un llarg etcètera.

Si el canvi social comporta a més el trasllat del domicili fiscal, això significa també que tots els impostos estatals es paguen al lloc on s’ubiqui el nou domicili. Em refereixo, òbviament, a les retencions, a l’IVA, o a l’ impost sobre societats, entre d’altres. Òbviament, l’IBI, per exemple, o l’IAE es continuen pagant, tret d’excepcions, al municipi on s’ubiquin els immobles o on hi hagi un centre d’activitat. Altres tributs, per exemple, el d’ operacions societàries, cedit a les comunitats autònomes, es paga on estigui el nou domicili fiscal, i per tant és un tribut que la comunitat autònoma en la qual l’empresa s’ubicava perd la seva recaptació a favor de la que correspongui al seu nou domicili.

En definitiva, és una decisió econòmica amb transcendència real, de reversibilitat per aquest motiu difícil i amb efectes secundaris que només el temps dirà.

Enllaç