El mercat espanyol resulta més que fonamental, per més que es digui que no és rellevant

Des de fa setmanes, estem vivint una dramàtica fuga d’empreses de Catalunya que, lamentablement, sembla no haver acabat. A més, entre elles, es troben algunes de les més rellevants del país. La pregunta resulta òbvia: ¿què ha animat els seus accionistes i directius a adoptar decisions tan dràstiques? Al no ser empresari, no m’he vist enfrontat a aquesta decisió, però sí que he tingut l’oportunitat de dialogar amb persones les empreses de les quals han canviat la seu. Per això, em permeto resumir les seves motivacions en quatre categories per, finalment, afegir-hi una consideració de tipus personal.

Primera. Els bancs es van veure forçats al canvi de seu per frenar els moviments de dipòsits d’uns clients dominats per un brot de pànic. No tenien alternativa. Curiosament, aquests moviments van resultar notables en poblacions de marcat caràcter independentista. Ara la situació ha tornat a la normalitat.

Segona. Companyies amb presència al mercat espanyol, amb accionistes internacionals, i que operen en mercats financers globals. Els analistes financers d’aquests accionistes, situats en diverses parts del planeta, senzillament es van creure el que s’afirmava des del poder polític català, que s’anava a una declaració unilateral, una DUI. I van recordar el que s’assegura des d’Europa, que la independència de Catalunya comportaria la seva sortida de la Unió Europea.

Tercera. Petites i mitjanes empreses que depenen del mercat espanyol. Per més que des de l’independentisme s’asseveri que aquest mercat no és rellevant, resulta més que fonamental. Catalunya té un notable dèficit comercial amb el món que compensa, de sobres, amb el superàvit comercial amb Espanya. La por al boicot, sempre incomprensible però avui possible, i la necessitat d’estar a prop dels departaments de compres dels grans clients, condueixen al canvi de seu.

Quarta. Per a alguns empresaris el problema no és la immediatesa, és la perspectiva d’estar governats durant els pròxims anys per partits en què diuen no confiar. Citen com a exemple Oriol Junqueras, vicepresident econòmic que resta importància a la fuga d’empreses i apel·la sovint a consideracions religioses per explicar el futur de la seva proposta. També a la confluència liderada per Ada Colau l’actitud de la qual, respectable, resulta fonamental per a l’èxit d’un referèndum que té com a finalitat manifesta una DUI. Però que sorprèn quan, posteriorment, s’alarma davant l’aplicació d’aquesta DUI. Tampoc els estimula veure’s representats per aquestes patronals que convoquen vagues o responsabilitzen de la fuga d’empreses una legislació que facilita el canvi de seu.

Una consideració. Cap d’aquests economistes independentistes de reputació internacional va predir el que està passant. Van asseverar el contrari. Felicitats. H
Economista.

Enllaç