Units proposa la creació d’una Comissió d’experts per un Pacte d’Estat per la cohesió i consens social per dissenyar una proposta de reformes estructurals.

Ramon Espadaler ha fet, a més, una “crida als partits sistèmics tant de l’àmbit català com estatal perquè participin en aquest nou contracte social”

L’informe, presentat per Ramon Espadaler, secretari general, i per Antoni Durán-Sindreu, membre del comitè directiu i coordinador del programa econòmic, constata que l’increment dels preus de l’energia i de matèries primeres, a més del dels productes agroalimentaris, s’ha traslladat als preus generant una inflació que dispara els costos de les empreses i els preus finals per als consumidors. Una situació que ha empitjorat per la invasió d’Ucraïna i que coincideix amb el fet que, després de les dues últimes crisis (2007 i COVID), Espanya no ha afrontat les reformes estructurals necessàries en els àmbits econòmics i de l’Administració Pública.

Ambdues crisis han manifestat els dèficits del model econòmic i la necessitat de dissenyar un nou marc econòmic i social que ens permeti crear riquesa i ocupació, recuperar la classe mitjana, reduir la pobresa, i establir les bases per a corregir el nostre dèficit estructural i reduir el Deute Públic proper ja al 120% del PIB.

Les dades econòmiques demostren una lenta recuperació postpandèmia, truncada a conseqüència de l’actual alça de preus i costos i que semblen ser l’antesala d’una nova crisis econòmica.

Cal una resposta urgent

En aquest context, el secretari general d’Units per Avançar ha remarcat que  “el món ha canviat. Per aquest motiu, calen reformes profundes tant en l’àmbit de l’economia com en el de l’Administració. La seva complexitat requereix un acord ampli”.  I ha afegit que “la preocupació social pel futur requereix una resposta  urgent,   amb  decisions fermes  que  garanteixin la  imprescindible 

cohesió social. Només és possible a través d’un ampli consens social que fixi les línies generals d’un nou compromís o contracte social, semblant al que en el seu dia van ser els Pactes de la Moncloa”.

Espadaler ha fet, a més, una “crida als partits sistèmics tant de l’àmbit català com estatal perquè participin en aquest nou compromís o contracte social”.

Per la seva banda, Durán-Sindreu ha remarcat que les mesures que fins ara s’han fet públiques no centren el focus en el veritable problema: el nostre model econòmic, el nostre dèficit estructural, i elevat Deute Públic.

En aquest context, ha assenyalat que no és el moment d’abaixar els impostos i que l’increment de la recaptació ha de provenir de la nova riquesa i ocupació que siguem capaços de crear, i no de la riquesa ja existent, així com de millorar la redistribució dels impostos de forma que pagui més qui més té.

Així mateix, ha afirmat que això és compatible amb la necessitat de deflactar la tarifa de l’IRPF perquè ningú no pagui ni més ni menys que el que pagava amb anterioritat. No fer-ho, és augmentar els Impostos, i molt especialment, a les rendes mitjanes i baixes.

En tot cas, el que és imprescindible en la seva opinió és un Pacte d’Estat per la cohesió i consens social, això és, una Comissió d’experts independents, agents socials, i societat civil, per dissenyar una proposta sobre les reformes estructurals a escometre  a curt, mitjà i llarg termini, amb la finalitat de crear riquesa i ocupació.

Així mateix, ha subratllat la necessitat d’establir les bases de l’equilibri pressupostari i de la reducció del percentatge de Deute Públic, així com revisar a través de l’AIREF la despesa innecessària, en concret, la despesa supèrflua, les duplicitats, i la despesa “clientelista”, així com les polítiques de despesa amb criteris d’eficiència i eficàcia, suprimint les que  manquin de retorn econòmic o social.

D’altra banda, ha subratllat la necessitat d’injectar liquiditat a determinades rendes proposant un Bo social (ajuda econòmica) de 1.000 € per persona de caràcter progressiu i  extraordinari  per a  rendes per  sota del salari mitjà.  Per a

rendes inferiors al llindar de la pobresa, l’ajut seria  del 100 %, disminuint el seu import a mesura que l’import de la renda sigui més gran.

Així mateix, ha afirmat que el problema actual no és la pressió fiscal, sinó com aquesta es distribueix entre els diferents nivells de renda. Per aquest motiu, proposa redistribuir adequadament l’actual esforç fiscal alleugerint la pressió fiscal de les classes baixes i mitjanes i incrementant la de les rendes altes.

Proposa igualment un ampli conjunt de mesures en diferents àmbits, especialment quan a l’atenció dels més vulnerables, prioritzant les polítiques selectives de despesa, la capitalització i continuïtat de les empreses viables, així com la creació d’ocupació, a més d’un ampli conjunt de mesures fiscals entre les quals destaca la urgència d’implementar la fiscalitat mediambiental, i un sistema tributari més redistributiu.

3 de maig de 2022

1. Tot seguit detallem totes les propostes en les pàgines següents.

PROPOSTES DE MESURES PER EL DEBAT 

• Nou model econòmic i reformes estructurals:
  • Pacte d’Estat per la cohesió i consens social.

Es proposa la creació d’una  Comissió d’experts independents, agents socials, i societat civil,  per a dissenyar una proposta sobre les reformes estructurals a escometre  a curt, mitjà i llarg termini, amb la finalitat de crear riquesa i ocupació.

La proposta ha d’incloure la política de reindustrialització, plans de reestructuració sectorial (entre altres, automòbil, sector del transport, agrari, ramader i pesquer), i un canvi en las cadenes de subministrament globals i que s’han vist afectades per la pandèmia i la invasió d’Ucraïna.

La proposta s’ha de dissenyar sense oblidar els objectius de l’Agenda 2030 i els de la UE amb relació als Fons Next Generation.

• En coherència amb l’anterior mesura, cal promoure l’aprofitament i la fortalesa dels Fons Next Generation, imprescindibles per a complir els objectius de digitalització, sostenibilitat, reequilibri territorial, i igualtat de gènere, fent-los accessibles al teixit de les PIMES, facilitant i agilitzant la seva tramitació.

• Despesa Pública:
  • Establir les bases de l’equilibri pressupostari i de la reducció del percentatge de Deute Públic.
  • Revisió a través de l’AIREF de la despesa innecessària, en concret, la despesa supèrflua, les duplicitats, i la despesa “clientelista”.
  • Revisió a traves de la AIREF de les polítiques de despesa amb criteris d’eficiència i eficàcia, suprimint aquelles que manquin de retorn econòmic o social.

Cal assenyalar que l’eficiència i l’eficàcia són una obligació, i no una opció.  Cal també tenir en compte que una part del treball que es proposa, ha estat ja realitzat per l’AIREF sense que, a dia d’avui, les seves conclusions hagin tingut conseqüències de rellevància.

• Supressió d’incentius i subvencions sense retorn econòmic o social.
• Foment de la col·laboració publicoprivada.
• Racionalització (redimensionament) de l’Administració pública i reducció a 1/3 el nombre de llocs de designació política.
• Transparència i rendició de comptes.
• Obligada valoració de les polítiques públiques (amb posterioritat)
• Copagament per la utilització de determinats serveis públics.

• Lluita permanent contra la corrupció i els supòsits d’abús de l’Estat del Benestar (aplicació estricta del principi de subsidiarietat)
• Orientar els superàvits cap a les polítiques socials més prioritàries i la devolució del deute.

• Justícia redistributiva i fiscalitat:
  • Instaurar un impost extraordinari (temporal) als grans beneficis de caràcter finalista amb la finalitat de reduir el deute públic i finançar parcialment el cost de les mesures addicionals que s’hagin d’adoptar.
  • Redistribuir adequadament l’actual esforç fiscal alleugerint la pressió fiscal de les classes baixes i mitjanes i incrementant la de les rendes altes.
  • Gravar una part dels guanys de capital no realitzats (dividends no distribuïts) en el cas d’empreses que superin els límits de facturació que s’estableixin (o altres límits de referència) preservant la necessària capitalització de les empreses, la inversió en actius no productius, i la creació d’ocupació.

Cal tenir en compte que la contribució del capital és desproporcionadament inferior a la del treball.

• Suprimir l’Impost sobre Patrimoni i instaurar un Impost sobre les Grans Fortunes amb caràcter finalista: finançament dels supòsits de dependència.
• Ajustar la tarifa de l’IRPF a la inflació.
• No fer-ho és acceptar, de fet, un increment d’Imposts que afecta molt especialment a les rendes baixes i mitjanes.
• Instaurar un impost negatiu sobre la Renda (és a dir, amb crèdit fiscal a favor dels contribuents en el cas de rendes inferiors al llindar de la pobresa, o el que s’estableixi), reorientant i unificant totes les ajudes actualment existents.
• Política fiscal activa en defensa del medi ambient: implantació urgent de la fiscalitat mediambiental.
• Increment dels mitjans humans i materials per la lluita contra el frau, entenent com a tal, l’ocult.
• Incentivar el compromís de les empreses amb les polítiques socials.
• Millorar la legislació amb la finalitat d’evitar l’elusió fiscal.

• Política social:
  • Bono social (ajuda econòmica) de 1.000 € per persona de caràcter progressiu i extraordinari per a rendes per sota del salari mitjà. Per a rendes inferiors al llindar de la pobresa l’ajut seria  del 100 %, disminuint el seu import a mesura que l’import de la renda sigui més gran.
  • Revisió dels actuals bons socials per a sectors vulnerables.
  • Actualització de l’ingrés mínim vital i altres prestacions similars.

• Política social activa en suport dels més vulnerables, fomentant les polítiques de despesa progressives i selectives en la mesura que són les que tenen un major efecte redistributiu.
• Incentivar i dignificar el treball com a mitjà essencial per al desenvolupament i dignitat de la persona.

• Creació de riquesa, ocupació, i foment a la capitalització:
  • Ampliació automàtica del termini de devolució dels crèdits ICO sense cost financer addicional (interessos) per a aquelles empreses que es considerin viables.
  • Retornar els crèdits fiscals per bases imposables negatives en el cas d’empreses viables que superin cert nivell d’endeutament i l’import del qual es destini a la devolució dels crèdits i altres deutes incorreguts conseqüència de la COVID.
  • Fomentar la deducció per Reserva de Capitalització ampliant el seu actual percentatge i vinculant-lo a l’obligació d’invertir i crear ocupació.
  • Llibertat d’amortització i bonificació del 100 % (primer any), 75 % (segon any) i 50 % (tercer any) de la SS per l’augment net d’ocupació sempre que aquest augment es mantingui, com a mínim, durant 5 anys, i procedeixi de la contractació de persones en desocupació durant més de 6 mesos, o joves amb edat inferior als 30 anys.
  • Pla de professionalització de PIMES i autònoms (amb la finalitat que adquireixin una major grandària i siguin competitives).
  • Accés al finançament de les PIMES i a projectes nous (aval de l’Estat a projectes nous viables).
  • Microcrèdits amb aval de l’Estat per a projectes viables i persones sense recursos.
  • Agilitzar i simplificar tràmits administratius.
  • Facilitar un tancament ordenat d’aquelles empreses que no tenen viabilitat.
  • Implantació de la formació dual.
  • Pla de formació a persones en situació de desocupació amb la finalitat de la seva reincorporació a l’activitat laboral.
  • Polítiques actives de reinserció a la vida laboral de persones vulnerables

• Manteniment de l’activitat dels autònoms:
  • Possibilitat d’optar per cobrar la jubilació a partir dels 65/70 anys, continuant 100 per 100 en actiu, i sense cotitzar a la Seguretat Social, sempre que, en el cas d’autònoms,  es continuï en l’activitat mantenint l’ocupació.

• Participació de la societat civil
  • Per aplicació del principi de subsidiarietat (l’Estat no ha d’intervenir quan pugui fer-ho la persona, la família, o ens menors, com les ONG), incentivar fiscalment la família com a nucli de convivència més important (IRPF).

• Per aplicació del principi de subsidiarietat, fomentar i ajudar a les ONG. Creació d’una Comissió integrada per ONG i experts independents per a elaborar un pacte social contra la pobresa en la qual la incorporació al treball sigui la prioritat, i un pacte social d’ajuda a les persones grans. Promoure, a més, les donacions en favor de determinats projectes socials simplificant al màxim la burocràcia administrativa.
• Per aplicació del principi de subsidiarietat, major protagonisme de Sindicats i Patronals.

• Foment a la tinença d’actius productius.
  • Incentivar la sortida al mercat d’actius no productius (lloguer i venda social).