Tot seguit podreu llegir l’article de Ramon Espadaler, secretari general, que el Periódico de Catalunya publica avui, 19 de juny, el dia que celebrem el cinquè aniversari de la Declaració Fundacional d’Units per Avançar.

Units per Avançar i el pacte entre diferents

Avui, 19 de juny, fa cinc anys que fèiem pública la Declaració Fundacional d’Units per Avançar, en la qual es recullen les nostres coordenades polítiques. En l’eix nacional som un partit catalanista i en l’eix socioeconòmic, un partit humanista d’inspiració demòcrata cristiana. De la nostra catalanitat, en deriva la defensa de la realitat nacional de Catalunya al si d’una Espanya que entenem plurinacional. No fem opció per la independència, sinó que  aspirem a un nou marc de relacions entre Catalunya i Espanya que passa, entre altres, pel desplegament legislatiu de preceptes constitucionals com l’existència de nacionalitats explicitada en la Carta Magna, més que no pas per la seva reforma. Aspirem, així mateix, a un model de finançament que s’adeqüi a aquesta realitat, que se sustenti sobre aspectes objectivables com, per exemple, l’aportació que fa Catalunya al PIB d’Espanya, que atengui de forma adequada les competències que la Generalitat ha assumit al llarg dels anys i que afronti amb rigor i honestedat el dèficit endèmic d’infraestructures que patim.  Una visió catalanista que defensa la nostra llengua en positiu i que fuig conscientment de la confrontació estèril que pretenen els dos pols del nostre Parlament. Ens preocupa el mal que determinades visions independentistes han fet a l’ús social de la llengua a través d’intents barroers d’apropiació. Una actitud que no sols ha expulsat a una part de la ciutadania que, no tenint com a propi el català s’havia sumat al consens lingüístic, sinó que també ha donat ales a sectors que veuen en el final de l‘anomenat procés una oportunitat per desentendre’s de la promoció de l’ús social i l’aprenentatge del català. Aquesta és la raó per la qual formem part del Pacte Nacional per la Llengua i hem votat a favor de la llei del català promoguda per un ample espectre del Parlament.

De la nostra visió humanista, se’n desprèn una defensa activa de la igualtat en la dignitat entre totes les persones, qüestió que abasta no sols la defensa en positiu de la vida, sinó també una visió humanista de la realitat migratòria. En el pla social, fem una defensa aferrissada del principi de subsidiarietat, entès no sols com a principi regulador de les relacions entre els diferents nivells administratius o governamentals, sinó també -i sobre tot- com el respecte que els poders públics han de tenir envers les famílies i les unitats intermèdies. En opinió d’Units per Avançar, l’Estat o l’Administració són subsidiaris de la iniciativa de famílies i altres ens intermedis. Cal deixar respirar la societat i no pas suplir-la. D’aquí se’n desprenen qüestions tan rellevants com el dret de les famílies a escollir el model d’educació que volen per als seus fills, que ens situa a les antípodes d’aquelles visions que assignen a l’Administració un paper preponderant. Defensem, així mateix, l’indissociable vincle entre la llibertat i la responsabilitat.

Finalment, en el pla econòmic, apostem per l’Economia Social de Mercat, aquella que es pot definir de manera senzilla i entenedora com “tant mercat com sigui possible i tant Estat com calgui”. Una concepció que ens allunya tant de la visió liberal que ho fia tot al mercat, com de la d’un Estat planificador de l’economia, pròpia de visions d’una esquerra que cal superar.

És amb aquestes coordenades i amb aquests referents que transitem per un present complex i cap a un futur incert. La frustració d’una part important de la ciutadania que se sent enganyada per les falses promeses d’un nou país, s’afegeix a l’angoixa d’una part no menys important, que entreveu el risc de ser exclosa en minvar la seva capacitat adquisitiva, com a conseqüència de l’alineació perfecte de factors negatius com una elevada inflació, el preu dels carburants i l’energia, la manca de matèries primeres, arran de la guerra d’Ucraïna iniciada quan encara no havíem curat les ferides de la pandèmia. Venen temps difícils que requeriran acords entre opcions polítiques de signe diferent al servei del més important que tenim: la cohesió social. Amb modèstia, però també amb convicció, Units per Avançar apostarà, una vegada més, pel pacte. Així ho hem fet en el nostre passat recent i així ho farem en l’horitzó de les properes eleccions municipals, apostant més per la suma i l’enfortiment de l’espai central, que per la seva  fragmentació.

Ramon Espadaler, secretari general d’Units per Avançar