La pobresa és una situació multidimensional que a part de referir-se no disposar d’ingressos, també té a veure amb els drets humans i amb la capacitat de la persona d’assolir unes condicions de vida dignes. A més, les causes que porten a aquesta situació també són múltiples així com les seves conseqüències per a les persones i la societat. Hi ha determinats segments de la població especialment vulnerables a la pobresa com per exemple les dones, els infants o també les persones grans.

Les causes de la pobresa humana poden ser múltiples i depenen en gran mesura del lloc i del moment en el que ens trobem. Hi ha causes  estructurals d’una determinada societat i d’altres circumstancials però, generalment, es podria afirmar que la pobresa pot esdevenir per causes socioeconòmiques (e.g. la manca de treball, la distribució de la riquesa desproporcionat, falta d’accés a la sanitat o a l’educació), mediambientals (manca d’aigua o catàstrofes naturals) o polítiques (corrupció, violència, manca de llibertats, etc.).

Les conseqüències de la pobresa no només afecten a la vida de les persones sinó també al conjunt de la societat: epidèmies, malnutrició, mortalitat,  analfabetisme, exclusió social o també manca de desenvolupament econòmic, teixit empresarial inexistent o la manca d’infraestructures son, entre d’altres, alguns dels principals indicadors derivats d’aquesta problemàtica.

Des d’Units per Avançar manifestem el nostre compromís amb la dignitat i els drets de la persona, amb els més necessitats i en risc d’exclusió social. Aquest compromís va més enllà d’una declaració d’intencions. d’acord amb els principis que inspiren el nostre manifest fundacional, actuar per a erradicar la pobresa de la societat forma part de la nostra raó de ser, entre d’altres objectius que es desenvoluparan més endavant. Per això, és necessari dissenyar, impulsar i executar allà on governem polítiques que creïn les condicions necessàries per a transformar la societat i avançar cap a un model amb més justícia social i menys desigualtats. En aquest sentit, apostem per l’economia social de mercat creient que és el model amb més possibilitats d’optimitzar la distribució de la riquesa i  disminuir les desigualtats.

Hem d’actuar en les causes estructurals que incideixen en la pobresa. Així, hem de treballar en tres dels pilars fonamentals de l’Estat del Benestar: la sanitat, l’educació i els serveis socials, però també hem de posar el focus en la forma com redistribuïm la riquesa i en una política fiscal justa i equitativa per a garantir una vida digna per a tothom.

Prestem especial atenció a la pobresa dels col·lectius vulnerables: la infantil, la de la gent gran i de les dones. Els nens i les nenes són el futur, per tant, és imprescindible invertir esforços en desenvolupar polítiques que contribueixin a suplir les seves necessitats vitals i al ple desenvolupament de les seves capacitats per a un millor demà. La lluita contra la pobresa infantil passa per posar al centre de l’agenda política l’educació, l’atenció a les famílies, l’accés a la sanitat, a l’habitatge, als serveis bàsics i a la protecció del medi ambient. Per altra banda, tenir cura dels pares i mares repercuteix directament en la dignitat i benestar dels menors, per això, donar suport a les famílies serà una de les nostres prioritats.

Per altra banda, un esment específic el mereix també la gent gran. La Organització Mundial de la Salut i també l’Organització de les Nacions Unides han alertat reiteradament de l’envelliment de la població a escala mundial. Aquest fenomen es produeix per diverses circumstàncies, però, bàsicament, per la baixa natalitat, el descens de la mortalitat als països desenvolupats, i  l’allargament de l’esperança de vida. A més edat, augmenten les possibilitats de que les persones visquin soles i que pateixin solitud i aïllament social. La possible vulnerabilitat de la gent gran depèn en gran mesura de les seves circumstàncies personals, socials i econòmiques. En aquest cas les dones, novament, són les més perjudicades.

Al nostre país hi ha institucions i organitzacions que els ofereixen suport amb diferents programes i també es fa a nivell institucional, però de forma residual i desigual. Davant d’aquesta situació, des d’Units per Avançar defensem mesures d’atenció integral a les persones grans que, més enllà del seu caràcter assistencial, les valoritzin a fi que la seva saviesa i experiència no desaparegui. Si cuidem i respectem a les persones grans estarem contribuït a una societat més respectable.