ODS #16.1
Una Catalunya altament compromesa amb el projecte europeu
Regeneració democràtica: bon govern i model d’Estat per impulsar una Catalunya sense fronteres
(ODS 16)
En l’àmbit de regeneració democràtica hi ha un conjunt de temes que requereixen d’una resposta per a aconseguir una societat més moral ii èticament avançada. En aquests temes és molt necessari que la societat pugui arribar a un nivell de consens alt.
Una Catalunya altament compromesa amb el projecte europeu (ODS 16.1)
En aquesta línia d’acció pretenem definir la posició que Catalunya ha de tenir en l’espai Europeu, quines son les expectatives per les que hem de lluitar i quina ha de ser la nostra aposta i contribució per una Europa més federal que garanteixi el model europeu de societat en un món multipolar, amb altres models que competeixen per imposar-se.
El aconseguir una Catalunya altament compromesa amb el projecte europeu. Avui això passa per optar per un procés d’unió política (federalització) i treballar per a que Espanya sigui part del nucli inicial d’aquest procés. Caldrà compartir les polítiques de: afers exteriors, defensa, competència, comerç, fiscalitat, energia, sanitat, immigració, ciència i tecnologia.
Aquesta opció és central per defensar, en el nou món multipolar, el pilar social europeu i aconseguir que la Unió Europea sigui un actor central de la construcció de institucions internacionals que permetin respondre als reptes generals globals: equilibri macroeconòmic, demogràfic, ecològics, comercial, financer, de lluita contra el crim organitzat i la defensa dels drets digitals, creació d’estàndards i cooperació científica i tecnològica , migracions, pobresa radical o la salut, entre d’altres. En definitiva ser l’actor del progrés global i en pau, en la clau dels objectius ODS 16 i 17.
Temes que treballem, analitzem i desenvolupem en aquest apartat
Beneficis en el mig i llarg termini de pertànyer al nucli federal de la Unió Europea
En quins àmbits volem cedir sobirania
Desenvolupament del contingut de les polítiques de la possible federació
Possible impacte municipal de les polítiques europees de:
- competència
- comerç
- fiscalitat
- energia
- sanitat
- immigració
- ciència i tecnologia
Identificar les vies per fer escoltar la veu del conjunt de municipis en aquesta realitat supranacional
Dialogar sobre els mecanismes institucionals a desenvolupar per garantir la influencia dels interessos del territori en les esmentades polítiques
Una mirada des dels territoris
Temes de debat per avançar
L’ODS 16.1 A CATALUNYA EN POQUES PARAULES
Pertànyer a la Unió Europea (a partir d’ara UE) ha comportat una sèrie de beneficis per tot el territori català. En primer lloc, ser membres del projecte europeu assegura pau i estabilitat a nivell polític, social i econòmic. Formar part del mercat únic europeu facilita els intercanvis amb la resta de regions i països europeus, condueix cap a un mercat més eficient, estable i obert i genera oportunitats per als nostres treballadors, professionals i empreses. Finalment, el conjunt del territori català es beneficia dels fons europeus.
Tot i això, l’euroescepticisme experimenta un auge ens els darrers anys, incrementant el debat sobre la sobirania en alguns dels estats membres de la UE. Per a què una institució supranacional com la UE romangui en el temps i no perdi rellevància, necessita potestats i competències, que els estats han d’acceptar cedir. Per això, és necessari impulsar la integració europea.
Tanmateix, aquesta integració és necessària per garantir el funcionament de determinades polítiques com les que es fomenten amb els fons de cohesió. Amb el finançament europeu s’aconsegueix tenir un impacte municipal i/o regional a Catalunya, arribant a influir en diversos camps com el comerç o la innovació científica i tecnològica, entre d’altres.
D’altra banda, tot i el caràcter supranacional de la UE, cal de tenir en compte les realitats regionals per no perdre validesa ni legitimitat. La UE ha d’escoltar les voluntats de la seva ciutadania i, conseqüentment, oferir vies per fer escoltar la veu de les realitats territorials, seguint un model bottom-up (d’abaix a dalt). No obstant, cal garantitzar els mecanismes de comunicació com una norma i no com una excepció.
Finalment, en quant a la mirada per territoris, trobem que la zona de Catalunya amb més activitat europea és la constituïda per les comarques del nord-est. A més, trobem que a les zones més rurals arriben fons per millorar el desenvolupament econòmic i social del territori. Finalment, a zones com l’Àrea Metropolitana de Barcelona, les ajudes rebudes s’orienten a fomentar les ciutats sostenibles i polítiques més mediambientals.
Beneficis en el mig i llarg termini de pertànyer al nucli federal de la UE
Algunes regions d’Europa i Catalunya han patit un auge d’euro escepticisme, en els darrers anys. La situació actual de crisi econòmica unida a les altes taxes d’atur, la migració, la creixent inseguretat i el desprestigi de la política i, entre d’altres, ha fet augmentar la importància de partits populistes, oposats al projecte europeu i als valors en que es sustenta, i que miren de fer oblidar els beneficis que comporta la pertinença a de la UE. El Brexit és l’exemple més clar.
El fet de pertànyer a la UE té múltiples beneficis per Catalunya i els seus territoris. Els principals èxits de la UE han estat en dues paraules pau i estabilitat. La Unió ha ajudat a construir un continent més lliure de guerres, amb la llibertat perquè els seus habitants puguin estudiar o treballar a qualsevol lloc de la UE, a construir un gran mercat únic i al desenvolupament de milions de persones arreu del món. A més, el fet de tenir una moneda europea compartida permet que sigui més fàcil la comparació de preus entre països i que s’impulsi la competència de les empreses. Això fa els mercats europeus més eficients i més influents internacionalment. Així mateix, provoca una major estabilitat dels preus i major facilitat d’estalvi i seguretat per les empreses.
Per altra banda, també hi ha altres beneficis de pertànyer a la UE com els ajuts que rep Catalunya i les seves regions. És més, si ens posem a investigar sobre els beneficis de pertànyer a la UE per territoris de Catalunya, el que més es troba són ajuts que reben les regions per part de la Unió. Pràcticament totes les comarques són beneficiades per algun d’aquests ajuts. Trobem que a les zones més rurals o menys desenvolupades, arriben molts d’aquests fons per millorar el desenvolupament econòmic i social del territori, com els FEDER, FEADER o FSE. En canvi, a zones més urbanitzades com l’Àrea Metropolitana de Barcelona, les ajudes que es reben van més orientades cap a tenir ciutats més sostenibles i polítiques més mediambientals, aquí predominen sobretot els fons Next Generation.
Així doncs, tot i que a vegades s’obliden els beneficis i la rellevància de pertànyer a la UE, els guanys per a Catalunya són d’importància. No només obtenim més pau i estabilitat, sinó que el gran mercat únic de la Unió ens fa ser una economia més forta i estable i a més, Catalunya és receptora de molts fons europeus que l’ajuden al seu desenvolupament a mitjà i llarg termini.
En quins àmbits volem cedir sobirania
Com ja hem dit a l’apartat anterior, està creixent l’euroescepticisme. Paral·lelament, també creix el debat sobre quin hauria de ser el paper de la UE i en quins àmbits haurien de cedir la sobirania dels Estats-nació a les institucions europees.
Una part de la població catalana no s’identifica directament com a europea, sinó com a catalana o espanyola. Això ens indica que encara no hi ha una “identitat col·lectiva europea”. És per aquest motiu que aquests ciutadans veuen amb més bons ulls que pràcticament tota la sobirania recaigui sobre els Estats-nació o, en al cas de Catalunya, sobre els governs autonòmics. De fet, dins de les pròpies elits polítiques europees hi ha, i hi ha hagut, un grup d’euroescèptics que advoquen per abandonar qualsevol intent d’incrementar el nivell d’integració de la UE, pel rebuig de l’opinió pública vers la UE. És a dir, defensen que quan menys intervinguin les institucions europees, millor.
Per altra banda, des del punto de vista d’altres líders polítics, com el ex Primer Ministro belga Guy Verhofstadtel, el concepte d’Estado-nació ha desaparegut a Europa i, per tant, la UE hauria d’incrementar el seu nivell d’integració. Aquests defensen que en un futur proper ens hem de convertir en una mena d’Estats Units d’Europa”, amb una governança compartida i amb una política comuna de seguretat i defensa de la UE independent de la OTAN.
Altres polítics i/o especialistes, expressen els seus dubtes en anar buidant de contingut la sobirania dels Estats membres, en àrees que són especialment sensibles. La majoria d’Estats volen seguir conservant capacitat pròpia de decisió en aspectes de la política exterior i de seguretat, i també en la definició de la seva pròpia seguretat pública.
Finalment, respecte aquest tema de la sobirania que esperem de la UE, hem observat que a Catalunya en alguns casos s’ha sol·licitat la intervenció de les institucions europees com a institucions correctores. S’ha demanat la intervenció de la UE davant situacions que es consideraven injustes, com amb el cas del Parc Agrari del Baix Llobregat.
Possible impacte municipal de les polítiques europees de:
Així com ja s’ha mencionat a l’apartat de beneficis a mitjà i llarg termini, el fet de pertànyer a la UE no només comporta les conseqüències generals com una major estabilitat econòmica i eficiència del mercat europeu, sinó que amb el finançament europeu també s’aconsegueix tenir un impacte municipal o regional a Catalunya.
A partir del 1984, des de les institucions europees es comença a veure que la simple percepció de beneficis econòmics al pertànyer a la UE no és suficient per fonamentar democràticament el projecte comunitari. És, doncs, a partir d’ençà que s’ha procurat construir una la identitat europea a fi de legitimar el projecte comunitari europeu i les seves institucions.
És per aquest motiu que, des de la UE, es busca reforçar i generar en la població de la Unió un sentiment de pertinença a la comunitat europea. Per això, trobem diferents trobades, xerrades i tallers sobre la UE que pretenen apropar les institucions europees a la ciutadania. A molts municipis de les comarques gironines, centrals i de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, és on sobretot s’han fet més activitats d’aquest tipus.
Quant al comerç, l’existència d’un mercat únic europeu i d’una moneda compartida, com és el cas de l’euro, és beneficiosa en termes d’eficiència i estabilitat del mercat. Tot això el fa que el comerç amb Catalunya, ja que pertany a la UE, sigui més atractiu internacionalment, però això no és tot.
A moltes de les comarques de Catalunya els arriben fons econòmics europeus per millorar i reforçar el comerç en determinades zones i àmbits. Amb aquests fons sobretot es busca potenciar el turisme, un dels principals actors del comerç internacional i que, per a Catalunya, representa una de les principals fonts d’ingressos. Per altra banda, a les zones més rurals es donen també moltes ajudes pel sector agroalimentari, sovint oblidat per altres administracions. A part, en aquestes zones es busca també millorar les infraestructures i diversificar l’economia.
Pel que fa a la fiscalitat, l’estat espanyol té un sistema de fiscalitat propi, en el qual Catalunya també té competències fiscals sobre el seu propi territori. Tanmateix, la UE té la potestat de marcar unes directrius en termes fiscals pels seus Estats membres, incloent Espanya. La UE proposa uns objectius fiscals a fi d’afavorir una major unitat europea en aquest àmbit.
La fiscalitat a la UE es sosté sobre la fiscalitat directa, competència exclusiva dels Estats membres, i la fiscalitat indirecta, que es carrega sobre la lliure circulació de mercaderies i prestació de serveis. La política fiscal de la Unió té la funció d’evitar que la competència en termes fiscals entre els estats sigui falsejada pels diferents tipus de fiscalitats. És per això que s’ha establert un tipus de procés d’harmonització fiscal a la UE, establint mesures per evitar externalitats negatives si les empreses fan transferències entre els Estats membres de la UE, per tal de garantir un correcte funcionament del mercat únic i poder assolir els objectius europeus de generar ocupació, creixement i inversió. Així, el Impost sobre el Valor Afegit, IVA, és avui una imposició de la UE, necessari pel bon funcionament del mercat interior.
La matèria energètica i sobretot les energies verdes, és un altre punt molt rellevant per a la UE i això ha quedat reflexat en el Pacte Verd de l’any 2020. En aquest es defineix un conjunt d’objectius i eines per fer front a la crisi climàtica. Es recolzen inversions en noves tecnologies relacionades amb la producció d’energia verda i es proporcionen fons orientats a portar a terme una transició justa que compensin els costos de la mobilització de recursos. A més, el nou conflicte entre Rússia i Ucraïna està fomentant la necessitat d’obtenir energia per mètodes diferents als tradicionals i més verds. És per això que s’han impulsat diversos programes a Catalunya finançats amb fons europeus, a fi de potenciar les fonts renovables de subministrament energètic.
Pel que fa a la sanitat, aquesta és una competència estatal i autonòmica de Catalunya i la UE pràcticament no intervé. Tanmateix, arran de la situació de pandèmia provocada per la COVID-19, la UE ha arribat a intervenir en aquest àmbit. De fet, han estat innumerables les actuacions adoptades per les institucions europees per fer front al virus de la COVID-19, com per exemple amb l’encàrrec conjunt europeu de vacunes o amb el subministrament de fons econòmics per contractar personal sanitari.
Així doncs, podem afirmar que la UE ha estat una de les indiscutibles protagonistes en relació a la gestió de la crisis sanitària, malgrat ser aquest un àmbit en el que té una escassa competència atribuïda.
Un dels beneficis de ser membre de la UE és que entre els Estats membres tenim lliure circulació de persones i podem estudiar, treballar i viure a altres països de la UE. Tanmateix, no tota la migració a la UE és de ciutadans europeus a altres països europeus. No s’ha d’oblidar que actualment estem vivint una crisi migratòria, sobretot pel que fa a les persones migrants que provenen del continent Africà.
La crisi migratòria amb l’arribada d’immigrants i refugiats provinents de l’Àfrica i de l’Orient Mitjà a Europa ha adquirit en els últims anys dimensions de tragèdia humanitària. Aquest fenomen, unit a les conseqüències negatives de la crisi econòmica, ha provocat el reforçament de les idees racistes, xenòfobes i intolerants, enarborades pels partits de l’extrema dreta europea. A més, la difusió d’un discurs ultraconservador, que responsabilitza els immigrants dels mals que pateixen els països membres de la UE (UE), ha provocat que guanyi força l’oposició a qualsevol proposta comunitària per intentar solucionar la crisi migratòria que els afecta.
Un altre àmbit en el que la UE posa el punt de mira és en el de la innovació científica i tecnològica. La UE, amb els seus fons europeus, subvenciona parcial o totalment projectes de caire tecnològic i científic a diferents territoris de Catalunya. Principalment, aquest tipus d’iniciatives venen finançades pel programa HORIZON EUROPE, i actualment i de manera conjuntural també pels fons Next Generation.
Identificar les vies per fer escoltar la veu del conjunt de municipis en aquesta realitat supranacional i dialogar sobre els mecanismes institucionals a desenvolupar per garantir la influencia dels interessos del territori en les esmentades polítiques.
Finalment, una altra qüestió rellevant són les vies per fer escoltar la veu de les realitats territorials a institucions supranacionals com les de la UE. En aquest àmbit trobem diversos mecanismes, més enllà dels procediments més institucionals.
Ens centrem en mecanismes fruit de la iniciativa dels col·lectius interessats i de la ciutadania. D’aquells sorgits des la base, i on l’àmbit municipal és molt actiu.
Un dels mecanismes consisteix a fer debats ciutadans amb responsables europeus, com el del Baix Llobregat, que es comprometen a traslladar les idees i les demandes a les institucions de la Unió. Un altre mecanisme utilitzat és la participació a la Xarxa Europea de Corresponsals Regionals i Locals de la UE.
D’altres mètodes són la mobilització de grups de Pressió com la Unió de Pagesos i el cas de la invitació a eurodiputats catalans a conèixer el Parc Agrari del Baix Llobregat, per fer conèixer de primera mà la realitat local; o l’ús de la EEOI i de l’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona com a intermediaris entre les demandes ciutadanes i les institucions europees.
Finalment, també cal recordar que tenim representants dels interessos de Catalunya a aquestes institucions per mitjà dels parlamentaris europeus. Aquests poden traslladar directament la voluntat de Catalunya al Parlament Europeu.
A mode de conclusió, hem vist que ja hi ha diversos mecanismes per fer arribar les demandes i realitats territorials a les institucions europees. Tanmateix, caldrien més mecanismes institucionals a desenvolupar per garantir la influència territorial de les regions. Molts dels mecanismes vistos són puntuals en el temps o només propis d’una determinada zona o localitat de Catalunya i, tenint en compte que la UE sembla ser que està adoptant cada cop més competències, seria important estendre alguns dels mecanismes anteriors a més parts del territori. Caldria garantitzar els mecanismes com una norma i no com una excepció.
Per exemple, més ciutats o comarques haurien de pertànyer a xarxes com la Xarxa Europea de Corresponsals Regionals i Locals de la UE, que ajuda a aquestes a tenir més rellevància i pes dins de la Unió. Un altre mecanisme institucional a desenvolupar en major mesura són els debats ciutadans amb responsables europeus. Aquests fan que els ciutadans es sentin escoltats i tinguts en compte i, conseqüentment augmenten la legitimitat democràtica de les institucions europees.
Una mirada des dels territoris
De forma general, trobem que la zona de Catalunya on hi ha més participació/activitat europea és a les comarques del nord-est. A més, com a tret diferencial, trobem que a les zones més rurals o menys desenvolupades, arriben fons per millorar el desenvolupament econòmic i social del territori, com els FEDER, FEADER o FSE. En canvi, a zones més urbanitzades com l’Àrea Metropolitana de Barcelona, les ajudes que es reben van més orientades cap a tenir ciutats més sostenibles i polítiques més mediambientals, aquí predominen sobretot els fons Next Generation.
Pel que fa a la regió de l’Alt Pirineu i la Vall d’Aran, trobem que aquesta zona és una gran beneficiada per projectes europeus econòmics destinats a ajudar a propiciar el creixement econòmic i el desenvolupament social de zones, sobretot, rurals. Tot i això, no trobem cap via per fer-se escoltar enfront la UE més enllà del Consorci GAL Alt Urgell-Cerdanya (CAUC), que s’encarrega de gestionar els fons europeus. A més dels programes econòmics destinats a incentivar el progrés economicosocial de la zona, trobem diferents trobades o xerrades que pretenen apropar les institucions europees a la ciutadania i així reforçar la seva legitimitat.
Les comarques gironines són de les que més es beneficien de programes i ajudes europees. A aquestes es portem a terme diverses iniciatives subvencionades totalment o parcialment per diversos fons europeus, com els Next Generation, FEDER, FEADER o el FSE. Amb aquestes ajudes econòmiques es subvencionen projectes sobretot de caràcter educatiu, verd i d’ajuda al desenvolupament econòmic de zones més rurals. Per altra banda, també s’impulsen xerrades i tallers a fi d’apropar les institucions europees a la ciutadania i avalar la seva legitimitat. A diferència d’altres indrets, a les comarques gironines hi ha iniciatives com “Som l’Europa que fem” que pretenen servir com a via per fer arribar la veu de la gent de la zona a institucions europees. A més, també hi ha registre de demandes que s’han fet des de diversos sectors de la zona a aquestes institucions.
La majoria de les comarques centrals de Catalunya es beneficien d’algun dels fons europeus com els Next Generation, FEDER, LEADER, entre d’altres. La majoria van destinats a millorar infraestructures, a impulsar el turisme o diversificar l’economia de zones més rurals. Per altra banda, també podem apreciar que a l’Anoia i al Solsonès s’han dut a terme xerrades o activitats a fi d’apropar les institucions europees als ciutadans. En referència a vies que tenen les comarques centrals per manifestar les seves preferències a les institucions europees, trobem rellevant la participació a la Conferència de Regions Europees o a la xarxa europea de ciutats mitjanes.
Les comarques de ponent reben diversos fons europeus, principalment del FEDER i el FSE. A més també es beneficien de les distincions de Denominació d’Origen de la UE i d’un Projecte d’Especialització i Competitivitat Territorial. Per altra banda, s’han creat associacions com l’Associació Leader de Ponent per donar veu a les demandes del territori front la UE.
Pel que fa a les Terres de l’Ebre, veiem que la majoria reben o han rebut finançament per part de la UE, com dels fons FEDER i Next Generation. Aquest finançament va destinat principalment a fomentar la innovació o a estructures verdes i també a millorar l’ocupació de la zona. Per altra banda, podem apreciar que en aquesta zona el Sindicat de la Unió de Pagesos té bastanta força i és aquest que actua com a grup de pressió en temes locals, autonòmics, estatals o de la UE.
Les comarques del Camp de Tarragona, com d’altres de Catalunya, també són beneficiades per finançament o projectes provinents de la UE. Els Fons FEDER i Next Generation són els que predominen en aquest cas i la majoria tenen la finalitat d’ajudar a desenvolupar el turisme de la zona i polítiques verdes. A més, en el cas del Tarragonès, també trobem que s’ha portat a terme xerrades i tallers a fi d’apropar la UE a la ciutadania. Per altra banda, com a vies per fer escoltar la veu d’aquests territoris, trobem el consorci LEADER i la jornada d’“A Tarragona parlem del futur d’Europa!”. En aquesta última jornada, al Parlament Europeu, al Consell i a la Comissió Europea se li fan arribar les demandes de la ciutadania.
Les comarques de l’àrea metropolitana de Barcelona, gràcies a pertànyer a la UE, reben múltiples fons europeus per subvencionar parcialment o totalment una gran quantitat de projectes. Entre aquestes fons de finançament destaquen els fons FEDER, Next Generation, COSME o projectes com el PECT. La majoria van destinades a impulsar la economia, com el sector turístic, i a fomentar polítiques o espais verds. Per altra banda, en diverses comarques s’ha portat a terme xerrades o talles a fi d’apropar les institucions europees a la ciutadania de la zona. En el cas de les comarques del Maresme i el Baix Llobregat, veiem que, quant a la sobirania, s’ha demanat la intervenció de la UE, per aplicar accions correctores.
En relació a les vies per fer escoltar la veu de les realitats territorials a les institucions europees, trobem diversos mecanismes a la zona. Un d’ells consisteix a fer debats ciutadans amb responsables europeus, que es comprometen a traslladar les idees i demandes a les institucions de la Unió. Un altre mecanisme utilitzat a la zona és participar de la Xarxa Europea de Corresponsals Regionals i Locals de la UE. Finalment, altres mètodes són la invitació a eurodiputats catalans a conèixer el Parc Agrari del Baix Llobregat, per fer conèixer de primera mà la realitat local, o l’ús de la EEOI i de l’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona com a intermediaris entre les demandes ciutadanes i les institucions europees.
Temes de debat per Avançar
Com ja hem dit, molts i molt variats són els beneficis que obté Catalunya de pertànyer a la UE.
Molts d’aquests beneficis que obté Catalunya els rep gràcies a haver cedit certes competències a la UE. Tot i això, en aquesta matèria sorgeixen discrepàncies i cal preguntar-nos: volem una UE més integrada (amb més competències) o valorem més la sobirania dels Estats? En quines matèries hauríem de cedir la sobirania a la UE?
De fet, una de les majors crítiques que reben els defensors de la integració europea és que no hi ha una real identitat europea i per tant, a aquestes institucions els falta legitimitat per tenir certes potestats. Des de la UE s’han adonat d’aquest punt i amb diferents programes de xerrades i tallers a escoles i instituts es procura apropar les institucions europees a les noves generacions. Tot i això: creieu que això està funcionant i és suficient? Calen altres propostes?. Donat que és una institució política, creieu que a més ha d’escoltar les voluntats de la seva ciutadania i per això ha d’oferir vies per fer escoltar la veu de les realitats territorials a institucions supranacionals com les de la UE. Una d’aquestes vies és actuar de manera organitzada i col·lectiva. La pregunta que us fem es si creieu que des dels organismes públics territorials o autonòmics s’haurien de promocionar aquests grups? O quines altres vies promocionaríeu? Creieu que poden haver d’altres que siguin més eficients per garantir que la veu dels territoris sigui escoltada?
Des 2010 Europa ha viscut un segui de crisis, que estan afectant profundament a la ciutadania. La crisis financera, les onades migratòries i de refugiats, el Covid i ara la guerra d’Ucraïna, amb totes les conseqüències en el terreny de la inflació i de l’energia. La pròpia Unió Europea ha viscut la crisis de la retirada del Regne Unit, i els conflictes pels valors en alguns Estats. Connectant amb la primera pregunta, creieu que la Unió Europea està a l’alçada? Que els Estats l’hi deixen adoptar les mesures que calen) Que hauria de tenir competències més ben definides en aquestes àrees?
