L’assalt produït el passat dimecres a la comissaria dels Mossos de Vic no és una anècdota. L’arribada in extremis dels reforços policials agònicament demanats pels agents acorralats al seu interior va evitar que es produís una veritable tragèdia. Una part dels assaltants havia aconseguit accedir a l’interior, amb tot el que això va comportar de risc per a la integritat física dels agents.

El Conseller d’Interior Miquel Sàmper i el Major Trapero es van personar aquella mateixa nit al lloc dels fets. Em diuen que les seves cares, en baixar dels cotxes i veure amb els propis ulls l’abast de la destrossa, van ser reveladores. Però no van passar ni quaranta-vuit hores, que aquell mateix Conseller que expressava esglaiat el suport als Mossos de Vic, s’afanyava a exigir una revisió urgent del model policial d’ordre públic. No sé si la contradicció d’aquesta declaració amb les seves paraules anteriors sobre l’atac a la comissaria de Vic respon a un exerceixi d’hipocresia o si és un intent desesperat de fer mèrits per garantir-se la continuïtat al proper Govern. El que si se és que qüestionar el model d’ordre públic del Cos de
Mossos al bell mig d’un episodi de d’avalots que encara no s’ha acabat (i ell ho sap millor que ningú), és una irresponsabilitat que l’inhabilita per a l’exercici del seu càrrec.

L’alineació de Junts per Catalunya, partit al qual pertany el Conseller d’Interior, amb les tesis de la CUP, també en matèria de seguretat, és va fer evident amb el comunicat publicat el passat dijous en el que s’afirmava literalment que la resposta policial a les manifestacions havia estat inacceptable.

A mi, el que em sembla inacceptable es intentar bastir un Govern estructuralment hostil al que representa la policia: una garantia per a la convivència pacífica i per a la defensa de l’exercici (igualment pacífic) dels nostres drets, entre els quals hi ha el de manifestació i el de la integritat física de persones i bens.

Ramon Espadaler, secretari general d’Units per Avançar