L’autonomia exigeix, per definició, la pròpia gestió del seu finançament. En aquest sentit, un règim de transferències no és l’expressió adequada a la nostra realitat autonòmica. És necessari que el corollari de les polítiques pròpies de despesa sigui la correlativa existència de polítiques pròpies d’ingressos. Tot i això, també és cert que el desenvolupament de polítiques pròpies d’ingressos exigeix una mínima i necessària estructura comuna a tot l’Estat. Des d’aquesta perspectiva, sembla raonable un règim de finançament autonòmic amb plena capacitat normativa per part de les comunitats per dissenyar i desenvolupar models fiscals propis subjectes a una estructura mínima i comuna per a tot l’Estat. En definitiva, una cosa molt similar al que passa amb la fiscalitat local i amb la normativa substantiva del País Basc i Navarra amb relació a la del territori comú.

Per la seva part, és necessari que les comunitats assumeixin la recaptació derivada del seu sistema tributari, en concret, del seu tram autonòmic, evitant així el victimisme de les transferències i permetent que el ciutadà distingeixi entre pressió fiscal estatal, local i autonòmica. Però cal fer un pas més. Cal reconèixer la plena gestió del seu sistema tributari a aquelles autonomies que compleixin determinats requisits objectius, per exemple, plena assumpció de competències, estabilitat pressupostària i eficiència en la despesa.

Modernitzar el sistema de finançament exigeix també que aquest sigui uniforme en la seva aplicació territorial; és a dir, que no existeixin privilegis sinó dos règims de finançament objectius; proposta que exigeix superar el règim de concert basc i de conveni econòmic de Navarra i definir els requisits per accedir a aquell règim de plena de gestió; règim que s’ha de completar amb un sistema de “quotes” la finalitat de les quals sigui contribuir al finançament de l’Estat i a reduir les desigualtats entre les autonomies. En definitiva, és necessari afrontar amb valentia el repte de modernitzar l’Estat autonòmic i consensuar un projecte comú i conjunt amb què tots ens identifiquem: autonomia fiscal o, millor, federalisme fiscal.

Cal reconèixer la plena gestió del seu sistema tributari a aquelles autonomies que compleixin uns requisits.