A la campanya electoral del 27 de setembre del 2015, la candidatura de Junts pel Sí i la de la CUP van fer bandera d’una mena de circuit que, segons ens cal dir, portaria Catalunya a la independència en 18 mesos. Set anys després, estem on estem i, sobretot, estem com estem. Artur Mas, a la paperera de la història per voluntat dels cupaires, Puigdemont i alguns dels seus consellers a Waterloo, altres consellers i conselleres indultats després de passar anys a la presó, Quim Torra continua darrera la pancarta i diversos càrrecs públics amb judicis pendents per desobediència. Per cert, no és el cas de l’expresidenta del Parlament de Catalunya, Laura Borràs, -de qui cal presumir la innocència- a qui la Fiscalia acusa de malversació, prevaricació, falsedat documental i frau, delictes que no tenen res a veure amb l’anomenat procés, com bé li han recordat ERC i la CUP, els seus socis d’investidura.

Un balanç realment decebedor, al que hi podem sumar les empreses que han tret la seva seu de Catalunya o el llistat d’empreses, que mai no coneixerem, que han decidit no invertir a Catalunya. Per no parlar de la divisió no sols entre els partidaris i els contraris a la independència, sinó també al si de l’independentisme.

Dijous passat, entrant al Parlament de Catalunya, els crits de botifler, traïdor i altres improperis ja no anaven dirigits als electes de partits no independentistes, sinó que s’adreçaven a diputats i diputades d’Esquerra Republicana de Catalunya i de la CUP.

Vist el panorama i com en el seu dia va fer Joan Coscubiela, jo em reclamo l’antiguitat en això de botifler i traïdor. Que l’antiguitat és un grau que alguns vam assolir fa anys, quan vam veure que allò de la independència en 18 mesos era una presa de pèl. Bon estiu!

Ramon Espadaler, secretari general d’Units per Avançar i diputat del grup parlamentari Socialistes i Units per Avançar