Els cent primers dies del Govern Aragonès han evidenciat una diferència abismal respecte el precedent Govern Torra, òbviament a favor del primer, alhora que han permès constatar la feblesa i inconsistència de la base parlamentaria de l’executiu presidit pel republicà.

L’exagerada dependència dels antisistema, per una part, i el desmarcatge que protagonitzen setmana rere setmana els socis de Junts, auguren una altra legislatura de difícil gestió, plena de desencontres entre els partits que sustenten el Govern directament o indirectament. No estem davant d’un fet conjuntural, sinó d’una feblesa estructural que explica alguns incompliments, el més greu dels quals és el de la no elaboració dels Pressupostos per a l’any en curs, una promesa prematurament oblidada per part del President Aragonès.

La suma de desencontres i de malfiances dibuixen un Executiu poc eficient i més paralitzant que no pas tractor de projectes i del país. Les discrepàncies entre els socis del Govern respecte l’ampliació de l’aeroport de Barcelona per són l’exemple més sagnant de les desavinences de fons al si de l’Executiu.

Massa reptes desatesos en el context d’un món que no s’atura, que no ens espera i que ni tan sols ens mira i respecte al qual no podem continuar perdent més pistonada.

Més ombres que llums en aquests cent primers dies que si d’alguna cosa no han servit és per a dotar de bases sòlides i estables un Govern que té reptes gegantins en el terreny de la recuperació sanitària, econòmica i social.

Ramon Espadaler, secretari general d’Units per Avançar