El culebrot protagonitzat pel tenista Novak Djokovic, amb el seu fallit intent de participar a l’Open d’Austràlia contravenint les normes sanitàries aprovades pel govern de Canberra, ha donat peu a múltiples  lectures i interpretacions. De totes elles, la que m’ha cridat més l’atenció (si deixem de banda la desafortunada comparació que va fer el seu pare amb Jesucrist) és la que ha intentat convertir l’as del tennis en paladí de la llibertat. Aquesta categorització em permet explicar l’abismal distància que hi ha entre una visió liberal sense matisos i una visió humanista, personalista comunitària o, si es prefereix, democristiana. M’explico.

Mentre la visió liberal situa la decisió de vacunar-se o no en l’àmbit estricte de la llibertat individual, la visió personalista comunitària -que subscric- la situa en el terreny de la “llibertat responsable”, cosa força diferent. Associar el concepte de llibertat al de responsabilitat vers els altres és quelcom que feia sovint la cancellera Àngela Merkel, nítid referent de la democràcia cristiana. En efecte, la llibertat de l’individu no és absoluta, ni il·limitada pel simple fet que forma part d’una comunitat, a la qual aporta i de la qual es nodreix per al seu creixement personal. Hi conviu.

La millor definició del concepte de llibertat responsable referida a la vacunació per raó de la pandèmia, la vaig llegir en una entrevista a la infermera Maria Bonich, responsable del CAP barceloní de Sanllehy: “Et vacunes pel bé col·lectiu, no per tu”, una veritat aparentment senzilla que el gran tennista sembla no haver entès, per no parlar del seu pare…

Ramon Espadaler Parcerisas, secretari general d’Units per Avançar