Vist el debat a la totalitat dels Pressupostos, s’evidencia una gran similitud entre els governs Torra i Aragonès: el Govern Aragonès està tan trencat com ho estava el de Quim Torra. L’única diferència és que mentre que Torra va predicar als quatre vents la fractura del seu Executiu, Aragonès és, almenys per ara, menys explícit. El cas és que, es reconegui públicament o no, el trencament entre republicans i Junts, no sols és evident, sinó que, com ja va passar amb el Govern Torra, és també és irreconduïble. Nomes calia escoltar la diatriba del diputat Canadell contra Aragonès i els seus per prendre consciència de fins on arriba l’animadversió entre els
socis del govern. Un discurs difícil de superar pels qui hem d’exercir la lleial oposició. Deu ser que la interna, la de Junts a Republicans, no és precisament lleial…

I ara què ? Com queda la Legislatura ? Que cal esperar d’un Govern que ja no és el del 52% ? Doncs crec que podem esperar-ho gairebé tot, menys la desitjable estabilitat. Des d’ahir, a la inestimable aportació al caos feta per la crossa externa del Govern dels comuns, cal sumar-hi l’evident i irreconduible fractura entre els dos partits que integren l’Executiu.

I per si això jo fos prou desgràcia,  constatem que les imposicions de la CUP per recolzar un Pressupost del que finalment s’ha despenjat, segueixen vigents. Segueix la Comissió d’Estudi que qüestiona el model policial en general i d’ordre públic en particular. Segueix la retirada de les acusacions particulars als autors d’aldarulls, segueix el filtre polític a la defensa dels Mossos, ja fora del Departament d’Interior, segueix la revisió dels responsables policials de l’ordre públic. Segueixen totes les imposicions fetes per la CUP en el seu dia. Tot i que aparentment la CUP se n’ha anat, tant les seves polítiques, com la servitud del Govern Aragonès cap a elles, perdura i perdurarà, pel que es veu, fins el final de la Legislatura.

Ramon Espadaler, secretari general d’Units per Avançar