Tinc la sensació de que no tenim prou consciència de que el passat 24 de febrer el món va canviar de forma tant profunda, com irreversible. Profunda, perquè la invasió d’Ucraïna per part de Putin trasbalsa aspectes rellevants de la geopolítica i irreversible perquè en molts aspectes és un acte de no retorn.

Algunes de les conseqüències de la guerra són més que evidents. Els més de dos milions de persones desplaçades són la cara més dramàtica d’una guerra que no esperàvem, a la qual cal sumar-hi tot un rosari de derivades, com l’increment espectacular del preu de l’energia, la manca acuciant de subministraments i/o de matèries primeres, derivades que sotraguen la sortida de la crisi que ens va generar la pandèmia. Europa pateix i patirà les conseqüències de quelcom que, en el fons, ja sabia d’antuvi: l’excessiva dependència de tercers en aspectes tant importants com l’energia, l’alimentació o les matèries primeres, entre altres aspectes, ens deixa a la intempèrie. Una realitat que obligarà a la nostra envellida i depenent Europa a replantejar-se aspectes com la defensa, fins ara substancialment garantida pels Estats Units, una qüestió que, sens dubte, accelerarà l’erosió d’aspectes nuclears del nostre estat del benestar.

No venen temps fàcils, tampoc pels que, per fortuna nostra, tenim a l’abast la possibilitat d’acollir i ajudar als milions de persones a les quals una guerra més  imprevista que imprevisible els ha arruïnat la vida. És temps de passar de la proclamació dels valors que han fet gran la nostra Europa, a implementar-los i això, ens agradi o no, no és gratis.

Ramon Espadaler, secretari general d’Units per Avançar