Catalunya no té un Govern que s’ocupi de les coses. El 28 de gener de l’any passat, avui fa 469 dies, i seguim…, l’aleshores president de la Generalitat, Quim Torra, va solemnitzar la ruptura entre els dos socis que l’integraven. Un trencament que aquests darrers dies hem tornat a visualitzar amb tota la seva cruesa. Aquell Govern fracturat va donar pas a un Govern en funcions, tant o més atrapat en les pròpies contradiccions. Un Govern exhaust de la permanent baralla interna al que no li queden energies per fer allò que s’esperaria d’ell: que governi el dia a dia i que projecti les línies mestres de la reconstrucció sanitària, econòmica i social.

Catalunya no s’ho mereix. Independentistes, unionistes, federalistes o autonomistes, tots, tenim dret a ser governats per algú que pensi en la totalitat, que gestioni el present tot respectant la legalitat i les institucions, que treballi pel bé comú i que busqui consensos amples per afrontar els grans reptes que tenim a sobre.

El còctel del procés i la pandèmia ens ha situat col·lectivament en una posició complicada de la qual no ens en treurà un independentisme que ha donat sobrades mostres d’ineficàcia, d’ineptitud i, sobre tot, de deixadesa en la gestió de les coses del dia a dia, segurament poc èpiques als ulls de l’independentisme. Ens van parlar d’Itaca, de revoltes i somriures, d’un país nou i de fer l’Holanda del sud, però la realitat és tossuda. Estem més embarrancats que mai. Embarrancats en un fictici 52% de vots que no saben, ni poden gestionar, simplement perquè fa massa anys que, tot i ser conscients de l’engany, prometen impossibles. I així estem…

Ramon Espadaler, secretari general d’Units per Avançar