La celebració demà a Barcelona de la cimera hispano-francesa és una bona notícia des de molts punts de vista. De tots ells, em sembla rellevant fet que s’hagi escollit Barcelona per a la seva celebració. És positiu per la ciutat i pel conjunt del país que Barcelona torni a estar al mapa geopolític. El que ja no es tan normal, es que sigui el partit del govern de oa Generalitat qui, al dictat de Waterloo, es manifesti no se sap ben bé si contra la cimera, si per fer-se veure o, senzillament, si per bo quedar a pas canviat en la constant competició entre forces independentistes.

Diran el que vulguin, però exercir d’amfitrió de la cimera (com farà el President Aragonès) i simultàniament-manifestar-s’hi a la contra (com farà Oriol Junqueras, és inaudit, per utilitzar un qualificatiu suau.

Predicar una cosa i fer la contraria ratlla el ridícul i es un insult a la intel·ligència. No falten les dites populars per assenyalar la insensatesa d’aquesta actitud, de l’actitud d’Esquerra: tocar les campanes i anar a la processó es un exemple de la saviesa dels nostres ancestres.

És lícit manifestar-se, òbviament, preservant en tot moment l’ordre públic i es lícit i recomanable, des del meu punt de vista, exercir d’amfitrió en una cimera internacional. Però fer les dues coses al mateix temps, no es ni lícit ni aconsellable. Ni, si se’m permet, electoralment rendible, si l’electorat amb el que un compta -com és el cas- te dos dits de front.

Hi ha moments que, francament, millor que el món no ens miri. I aquest n’és un. No cal que el mon s’assabenti del grau de cinisme i contradicció que tenen els nostres governants. Greu error el d’ERC, encara que sigui per treure raons al que molts poden considerar una provocació, com la sentència del que “el procés s’ha acabat”. El que s’ha acabat, sembla que ja fa temps, es la coherència, el sentit institucional i, fins i tot, el sentit comú. Tant debò demà la cosa no derivi en aldarulls perquè aleshores el problema encara es farà mes gran, cosa que, francament, no ens mereixem.

Ramon Espadaler, diputat del grup parlamentari Socialistes i Units per Avançar i secretari general d’Units per Avançar.