Tothom que ha tingut l’oportunitat de tractar l’Ignasi Farreres i Bochaca, bé sigui com a home públic o com a impulsor d’iniciatives socials, s’haurà adonat ben aviat de la seva proximitat, de la seva bonhomia i del seu marcat humanisme d’arrel cristiana. Nascut a la Pobla de Segur l’any 1939, solia exhibir amb orgull la seva condició de pallarès. Proper, afable i treballador incansable, es va llicenciar en ciències econòmiques a la Universitat de Barcelona i posteriorment obtingué un màster en direcció i administració d’empreses a Esade, formació que li va permetre exercir la professió d’economista i vincular-laboralment a la Caixa de Pensions i Estalvis de Barcelona. Casat i amb dos fills, ingressà a Unió Democràtica de Catalunya l’any 1976, partit al que restà vinculat fins la seva desaparició i en el que va ostentar importants responsabilitats: President del Consell nacional, vicepresident o secretari general del Comitè de govern.

Del seu pas per la Conselleria de Treball, entre els anys 1988 i 1999, en queden realitats tan sòlides i de marcada arrel humanista, com la Renda mínima d’inserció o el Servei de Col·locació de Catalunya, que demostren que va saber entendre amb claredat la importància de la concertació social. Però, per damunt de tot, en queda una actitud i una manera de fer inspirada en aquella màxima de Chesterton que afirma que “l’essencial en els homes és el que tenen en comú i no el que els separa”. Una actitud que tant sindicalistes com empresaris li reconeixen. Acabada la seva vida pública, va viure amb tristor i angoixa l’anomenat Cas treball, del qual va ser absolt.

El compromís social de Farreres no va néixer ni es va exhaurir amb el seu pas per la política, sinó que va tenir continuïtat fecunda amb iniciatives com la creació del Centre d’Estudis Econòmics i Socials (CEES), des d’on ha estat ferm defensor de l’ideari socialcristià fins el darrer moment, amb una visió oberta i dialogant. Una actitud conciliadora que el va portar a comprometre’s amb iniciatives cíviques com Portes obertes al catalanisme, o polítiques, com Units per Avançar. No és gratuït que en les taules rodones promogudes pel CEES s’asseguessin persones de procedències polítiques diverses sempre amb el signe del diàleg i de la recerca del que ens uneix.

Els qui l’hem conegut i estimat, trobarem a faltar la seva actitud vital i conciliadora. Ens deixa l’important llegat de la seva coherència entre el dir i el fer i el seu exquisit respecte pel qui pensava diferent d’ell. Dues actituds imprescindibles per transitar en el moment de fractura i desencontre que ens toca de viure.  Descansi en pau.