Un concepte rellevant a focalitzar és el creixement econòmic, dependent en gran part de la inversió en infraestructures, desenvolupament industrial sostenible i progrés tecnològic. Des d’aquesta perspectiva, l’objectiu ha de ser construir infraestructures resilients, promoure la industrialització inclusiva i sostenible, i fomentar la innovació, orientant-la al servei d’un progrés humà, social i integral. Cal, doncs, avançar en una valenta revolució cultural.

El creixement econòmic, el desenvolupament social i l’acció contra el canvi climàtic depenen en gran manera de la inversió en infraestructures, desenvolupament industrial sostenible i progrés tecnològic.

Davant la ràpida evolució de la situació econòmica mundial i l’augment de les desigualtats, el creixement sostingut ha d’incloure una industrialització que, en primer lloc, ofereixi oportunitats a totes les persones, i, en segon lloc, compti amb el suport de la innovació i d’infraestructures resilients.

Les infraestructures bàsiques com les carreteres, les tecnologies de la informació i les comunicacions, el sanejament, l’energia elèctrica i l’aigua continuen sent escassos en molts països en vies de desenvolupament.

En els països en vies de desenvolupament, a penes el 30% de la producció agrícola se sotmet a processament industrial.  El preu és exorbitant. No millorar les infraestructures ni promoure la innovació tecnològica podria donar com a resultat una deficient assistència sanitària, un insuficient sanejament i un accés limitat a l’educació.

L’objectiu és construir infraestructures resilients, promoure la industrialització inclusiva i sostenible i fomentar la innovació.  No obstant això, cal ampliar la mirada, i pensar que la llibertat humana és capaç de limitar la tècnica, orientar-la i col·locar-la al servei d’un progrés sa, humà, social i integral.

Cal doncs avançar en una valenta revolució cultural. La ciència i la tecnologia no són neutrals, sinó que poden implicar, des del començament fins al final d’un procés, diverses intencions o possibilitats, i poden configurar-se de diferents maneres. És, doncs, indispensable minorar la marxa per mirar la realitat d’una altra manera, recollir els avanços positius i sostenibles, i alhora recuperar els valors i els grans fins arrasats per un desenfrenament megalòman.