Article de Ramon Espadaler, portaveu d’Interior del Grup Parlamentari Socialistes i Units per Avançar, i de Núria Parlón, secretària de polítiques de seguretat del PSC, publicat a La Vanguardia.

A Catalunya cada quaranta minuts mor una persona a l’espera d’una prestació per dependència, divuit mil joves no han pogut accedir a la formació professional que volien i l’estrès a l’atenció primària ha arribat a extrems insostenibles, tant per als professionals sanitaris com per als pacients. En aquest context, el Parlament ha constituït una comissió que ha dedicat tot un any no pas a estudiar les disfuncions en matèria de dependència, d’atenció primària o d’FP -qüestions que haurien de preocupar i ocupar a un govern autoproclamat d’esquerres-, sinó a examinar amb lupa el Cos de Mossos d’Esquadra.

La nostra policia rep un notable per part del conjunt de l’opinió pública de manera sostinguda al llarg del temps, en totes les franges d’edat i entre tots els votants, excepte entre els cupaires. Vet aquí la clau. Per imposició de la CUP i amb l’aquiescència entusiasta del conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, el Govern va impulsar l’esmentada comissió amb el triple objectiu de crear un òrgan extern de control i fiscalització de la policia, d’interferir en la tasca eminentment sensible de la Comissaria General d’Informació i de limitar la capacitat operativa de les unitats policials encarregades de garantir l’ordre públic quan aquest és alterat per vàndals. Cap d’aquests objectius ha estat secundat pel Parlament, com tampoc ho ha estat l’impuls d’una nova llei de sistema de Policia de Catalunya en els termes plantejats pel Conseller. La rotunditat d’aquest fracàs i la recent reprovació del Conseller per part de la Cambra l’han portat a afirmar que la política de seguretat del PSC és de dretes; se suposa pel fet que el portaveu parlamentari d’aquesta matèria pertany a Units per Avançar, partit col·ligat al PSC al Parlament i en alguns ajuntaments com, per exemple, el de Barcelona. No s’adona el Conseller que, quan un assumeix fil per randa els postulats dels antisistema en matèria de seguretat, tota la resta de la cambra queda automàticament situada a la seva dreta. Per justificar el seu fracàs i per dissimular les evidents mancances del Departament d’Interior, tant a la ciutat de Barcelona com a l’entorn metropolità, el Conseller crea una cortina de fum construint un relat més propi d’un candidat a les properes eleccions municipals, que de qui té l’alta responsabilitat i les competències de vetllar per la seguretat a Barcelona, a la seva àrea metropolitana i al conjunt del país.

El Cos de Mossos mereix una confiança que mai no li ha atorgat l’actual conseller d’Interior; de la mateixa manera que la ciutadania mereixem una policia ben governada i que orienti els seus esforços i recursos a la resolució de problemes com les ocupacions, la multireincidència o el crim organitzat generat a l’entorn del conreu i comerç del cànnabis.

A la ciutadania, com al món local, no li preocupen els Mossos, sinó la delinqüència i la inseguretat que, difícilment, es podran combatre amb els postulats d’un Govern i d’un Conseller més pendents del dictat dels antisistema que de les demandes d’un món local que dóna la cara i posa recursos per generar entorns segurs.

La cooperació entre administracions, la lleialtat institucional i la col·laboració entre governs i cossos policials són la clau de volta del  proveïment de seguretat, entesa aquesta com una política social indissociable de la resta de polítiques de progrés. Una política més sensible al consens que als interessos partidaris, just el contrari del que predica el conseller quan menysté amb arguments insostenibles l’ingent esforç realitzat pels ajuntaments governats pel PSC en el terreny de la dignificació dels nostres barris i ciutats.

Núria Parlón, secretària de polítiques de seguretat del PSC i Ramon Espadaler, portaveu d’Interior del GP Socialistes i Units per Avançar.