Article del secretari general d’Units per Avançar, Ramon Espadaler.

L’aigua que no tenim

Que estem en un entorn mediterrani, és una obvietat, com ho és que cada vegada notem amb major intensitat els efectes del canvi climàtic. També sabem que Catalunya pateix episodis de sequera de forma cíclica, el darrer dels quals va ser la de 2008: Un episodi que va obrir un seriós debat respecte la política de l’Aigua i, més particularment, sobre les infraestructures que han de garantir el subministrament en episodis delicats. I, malauradament, malgrat aquests antecedents, malgrat les diagnosis, malgrat la identificació de solucions tècniques, estem abocats a severes restriccions, en bona part degudes a que no hem fet els deures.

En política de l’aigua es poden fer tres coses: gestionar-la millor, estalviar-la i aportar nou recurs. No són línies de treball excloents, sinó complementàries. Tan complementàries que es necessita fer actuacions en els tres àmbits. En el capítol d’una millor gestió, cal reconèixer que, en línies generals, s’han fet els deures: Catalunya té un consum d’aigua urbà i industrial més que raonable, de manera que és poc el recorregut de millora. Tenim, així mateix, un consum agrari que està fent esforços i que, per guanyar eficiència, requereix importants inversions per a millorar les infraestructures de rec, que només poden escometre’s des de l’Administració. I en el terreny de l’aportació de nou recurs, tant la dessalinització, com l’ús d’aigua regenerada, requereixen d’inversions públiques. És aquí on s’ha fallat. És aquí on ha fallat el Govern de la Generalitat: mentre els ciutadans, els industrials i els pagesos estem fent els nostres deures, l’Administració ha fet deixadesa dels seus. La no inversió en noves plantes de dessalinització, com per exemple l’ampliació de l’actual planta de la Tordera, o la insuficient inversió per a l’aprofitament d’aigua regenerada per a usos agraris o, simplement, per a la recuperació d’aqüífers  cabals ecològics, és una falla imperdonable d’un Govern que agreuja una sequera que sabíem que, tard o d’hora, ens arribaria.

Durant massa anys el Govern ha confiat en que acabarien venint les pluges, estalviant-se així oneroses inversions per garantir el recurs hídric. I ara ens adonem que no hi ha aigua més cara que la que no tenim.

No li faltava raó a Mark Twain quan afirmava que el wisqui era per beure i l’aigua per a barallar-se. En aquest sentit, i en la mesura de la nostra capacitat i força, no ens entretindrem en la baralla estèril amb el Govern, sinó que intentarem sumar per pal·liar els efectes de la sequera. Una actitud de responsabilitat davant d’un tema greu com el que ens ocupa. La mateixa responsabilitat que ens empeny a denunciar massa anys de paràlisi inversora per part del Govern.

Ramon Espadaler, secretari general d’Units per Avançar