Dos dies després del debat entre Sánchez i Feijóo, mentre la majoria dels mitjans s’endinsaven en la ressaca del cara a cara, La Vanguardia obria la seva edició amb l’informe de l’OCDE sobre l’impacte de la intel·ligència artificial (IA) al mercat laboral. Afirmant que un 28% dels llocs de treball a Espanya seran robotitzats a causa de la seva aplicació, posava el dit a la nafra sobre un dels múltiples impactes que generarà aquesta nova revolució tecnològica. La vaga d’actors i guionistes de Hollywood, amb por que puguin substituir la seva feina o crear dobles dels seus cossos, és una altra mostra de la repercussió que té. Com ho és el plet que creadors i mitjans de comunicació mantenen amb les grans tecnològiques, a les quals acusen de viure de les seves dades.

En aquest sentit, no es pot ignorar que la destrucció de llocs de treball serà indirectament proporcional a la capacitat de substi­tuir els destruïts per feines que es generaran en el procés de producció de noves tecnologies d’IA. I deixant de banda la Xina, les principals empreses d’intel·ligència artificial són nord-americanes i alguna d’israe­liana, per la qual cosa resulta fàcil endevinar que la UE (campiona a l’hora de regular) serà la principal perdedora pel que fa a l’ocupació.

Més enllà dels llocs de treball, ningú no discuteix que la revolució de la IA està destinada, mitjançant l’accés a una ingent informació, a produir progressos prodigiosos en processos productius, en l’àmbit científic i en el de la salut. O en el militar, ara que corren nous vents bel·licistes! En definitiva, transformarà les nostres vides com no les han transfigurat mai revolucions anteriors. I ho farà aportant canvis sorprenents que avui resulten difícils d’imaginar. Però, per primera vegada en la història de la nostra civilització, les conseqüències de la nova revolució podrien arribar a mutar la racionalitat de l’ésser humà deixant-lo en simple titella de la IA, que amb les seves decisions donaria forma a les accions humanes.

La IA, de manera invisible, es va integrant a la nostra vida quotidiana

Els avenços en IA seran irreversibles, i el destí on arribem amb ells, lluny de ser segur, dependrà de la mateixa humanitat. En un assaig recent sobre L’era de la intel·ligència artificial i el nostre futur humà, Henry Kissinger, amb l’ex CEO de Google Eric Schmidt i el cien­tífic de la computació del MIT Dan Huttenlocher, afirma que en cada avenç de la IA els humans tindrem tres opcions: limitar-la, col·laborar-hi o rendir-nos completament. Sembla raonable intentar evitar la tercera i procurar arribar a una síntesi entre la limitació i la col·laboració.

Però limitar vol dir regular i controlar i no sembla que sigui una alternativa fàcil quan els experts diuen que ignoren el que està passant a l’emular la manera en què el cervell humà processa la informació a les xarxes neuronals. Hauríem de ser capaços de regular per protegir la persona com a individu i l’interès comú del conjunt de la societat. I aquí apareix novament una altra gran preocupació. Uns semblen estar pensant en l’interès general quan sol·liciten la creació d’una agència internacional que reguli la utilització de la IA i n’impedeixi un mal ús, com al seu dia es va fer amb l’energia nuclear. D’altres, les grans tecnològiques, les mateixes que l’han desenvolupat i de la qual es beneficien, ara demanen regulació i moratòria. No sembla­ que el motiu sigui l’interès general, sinó la defensa de les seves patents i interessos particulars. Mentrestant, la IA, de manera invisible, es va integrant a la nostra vida quotidiana.