El Govern de la Generalitat fa temps que ha deixat d’atendre les seves responsabilitats i, com sol passar en moments de desgavell extrem, la meitat del Govern es dedica a liderar l’oposició a l’altra meitat, és a dir: a si mateix. Tan trist, com cert. Des de fa ja alguns mesos, no hi ha opositor més implacable a l’acció de govern (quan n’hi ha) dels neoconvergents, que la que els arriba de la mà dels seus socis-adversaris republicans, i viceversa. I tot això passa en el pitjor moment de la nostra història recent. Passa quan caldria esperar del Govern una actitud de suma, no sols entre els seus membres (això ho hauríem de donar per descomptat), sinó també de part de l’oposició.

L’animadversió que es tenen els socis-adversaris, acaba generant un estrany miratge: és tal la contundència dels uns contra els altres i viceversa, que acaba convertint l’oposició responsable que fan alguns dels titulars de l’oposició, en poc menys que carícies per al Govern.

Hem arribat a una situació realment paradoxal: mentre que una part important de l’oposició té sentit de govern, el Govern exerceix irresponsablement d’oposició a si mateix. Arribats a aquest punt, és lícit que ens preguntem si no ens sortiria més a compte invertir els termes…

Malauradament, caldrà esperar al 14-F per jutjar l’acció i la inacció, les responsabilitats i les irresponsabilitats del Govern i, sobretot, per plantejar i contrastar propostes per sortir del forat en el que hem caigut col·lectivament. Un temps que es farà llarg, molt llarg i del que en podem sortir tots plegats molt més malferits del que ja ens està deixant la triple crisi sanitària, econòmica i social, desencadenada pel Còvid-19.

L’absència de President, les cainites lluites internes i l’entorn hostil que ens genera la crisi, no poden ser obstacles per aprofitar el temps que va d’aquí al 14-F per plantejar una alternativa a tan mal Govern.

Ramon Espadaler, secretari general d’Units per Avançar