Una de les incògnites que planen sobre el Consell de Ministres del dia 21 és si finalment es farà la reunió entre  els presidents Sánchez i Torra, proposada pel primer i sorprenentment rebutjada pel segon, almenys fins ara. Dic sorprenentment perquè tinc la més absoluta convicció que el president Quim Torra rebria qualsevol president de qualsevol país del planeta que, amb motiu de la seva estada a Barcelona, li proposés reunir-se. Algú ho dubta ?

Però més enllà d’aquest nou despropòsit del president Torra, el que plana sobre el Consell de Ministres del dia 21 a Barcelona és si el Govern de Catalunya garantirà la seguretat i l’ordre públic en un dia que es preveu complicat. Al respecte, voldria recordar-li dues condicions que són inherents a la seva condició de president de la Generalitat i que sembla haver oblidat. La primera, que és el representant ordinari de l’Estat a Catalunya. La segona, que és el comandament suprem del Cos de Mossos d’Esquadra, funció que exerceix a través del Conseller d’Interior, segons assenyala l’article 2 de la vigent Llei de la Policia de Catalunya.

Dissortadament, el president Torra no ha donat mostres de ser conscient d’aquestes responsabilitats. Ans el contrari, només cal mirar què ha passat aquest darrer cap de setmana per calibrar fins on arriba la seva irresponsabilitat: l’apel·lació immoral i temerària a la via eslovena per donar sortida a l’anomenat procés independentista català o la desautorització del Cos de Mossos d’Esquadra arran de les seves actuacions a Girona i a Terrassa per evitar el que hauria pogut ser un autèntic daltabaix, en són dos exemples dramàtics.

Des del primer dia, Quim Torra ha escollit exercir d’activista, la qual cosa és un menysteniment sense precedents de la institució de la presidencia que representa. Una elecció que l’inhabilita per exercir la seva responsabilitat de representar-nos a tots: als que pensen com ell i als que pensem i veiem les coses d’una manera molt diferent. Per damunt de tot, l’obligació del President és garantir la seguretat i l’ordre públic, qüestions que, en un Estat democràtic i de dret com el nostre, no exclouen l’exercici de drets fonamentals com el de manifestació i a la protesta. El que cal excloure -això ho hauria de tenir molt clar el President Torra- és la incitació i la tolerància a la violència.

Ramon Espadaler, secretari general d’Units per Avançar