Les desigualtats socials són avui en una realitat reconeguda. Una visió humana sobre la vida digna exigeix solucionar la situació d’aquelles persones a qui les  desigualtats els priva d’oportunitats, serveis i, en definitiva, d’una vida digna. És imprescindible potenciar i promoure el creixement econòmic i social inclusiu, garantir la igualtat d’oportunitats i reduir la desigualtat de les rendes per càpita eliminant aquelles normes legals i pràctiques que siguin discriminatòries.

Les desigualtats basades en els ingressos, el gènere, l’edat, la discapacitat, l’orientació sexual, la raça, la classe, l’origen ètnic, la religió i l’oportunitat continuen persistint en tot el món i amenacen el desenvolupament social i econòmic, afecten la reducció de la pobresa i no permeten aconseguir l’objectiu d’una vida digna.

A més, les desigualtats poden alimentar la delinqüència, les malalties i la degradació del medi ambient.

Un desenvolupament sostenible i una societat millor per a tots exigeix solucionar la situació d’aquelles persones que tals desigualtats els priva d’oportunitats, serveis i d’una vida digna.

En definitiva, la igualtat és necessària per a garantir-la.

Les polítiques econòmiques han de prestar, doncs, especial atenció a les necessitats dels més desfavorits i exigeix un canvi transformador.

Cal erradicar la pobresa extrema i la fam, i invertir més en salut, educació, protecció social i treball decent, especialment en favor dels joves, els migrants i altres persones vulnerables.

En definitiva, cal potencial i promoure el creixement econòmic i social inclusiu, garantir la igualtat d’oportunitats i reduir la desigualtat dels ingressos eliminant aquelles normes legals i pràctiques que siguin discriminatòries.

L’objectiu: reduir la desigualtat en els països i entre ells.

En aquest context cal no oblidar el bé comú, un principi que compleix un rol central i unificador en l’ètica social. És el conjunt de condicions de la vida social que fan possible a les associacions i a cadascun dels seus membres l’assoliment més ple i més fàcil de la pròpia perfecció.

El bé comú pressuposa el respecte a la persona humana com a tal, amb drets bàsics i inalienables ordenats al seu desenvolupament integral. També reclama el benestar social i el desenvolupament dels diversos grups intermedis, aplicant el principi de la subsidiarietat. Entre ells destaca especialment la família, com la cèl·lula bàsica de la societat.

Finalment, el bé comú requereix la pau social, és a dir, l’estabilitat i seguretat d’un cert ordre, que no es produeix sense una atenció particular a la justícia distributiva, la violació de la qual sempre genera violència.

Tota la societat té l’obligació de defensar i promoure el bé comú.

En les condicions actuals, on hi ha tantes iniquitats i cada vegada són més les persones vulnerables, privades de drets humans bàsics, el principi del bé comú es converteix immediatament, com a lògica i ineludible conseqüència, en una crida a la solidaritat i en una opció preferencial pels més pobres.

Finalment, i no menys important, la falta d’habitatges és també un tema que preocupa a la societat d’avui en dia, tant en les zones rurals com en les grans ciutats, ja que els pressupostos públics només solen cobrir una petita part de la demanda. No només la població amb un menor poder adquisitiu, sinó una gran part de la societat pateix series dificultats per accedir a un habitatge propi. La possessió d’un habitatge té molt a veure amb la dignitat de les persones i amb el desenvolupament de les famílies.

Es tracta doncs de garantir el dret a una vida digna.