En poc més de quaranta anys, el pes de la indústria en el conjunt de l’economia catalana ha passat del 43 al 20 per cent. Hem viscut, i seguim vivint, un procés de terciarització de la nostra economia que ens distancia cada vegada més del nostre entorn europeu, on el pes de la indústria se situa al voltant del 28% Que Catalunya representi el 25% de la indústria a nivell d’Espanya no és cap consol. Urgeix un veritable pla de suport a la industrialització o, si es vol, a la reindustrialització de la nostra economia. Per moltes raons. En primer lloc, perquè la crisi de subministraments industrials derivada del context pandèmic i bèl·lic internacional ens ha posat davant una realitat no desitjable. En segon lloc, perquè una sòlida base industrial genera seguretats a la nostra economia des de múltiples perspectives: creació i estabilització de llocs de treball -molts dels quals qualificats-, mitigació dels riscos associats a una economia terciaritzada o reducció de la dependència exterior, entre altres.

Però per afrontar aquest procés, cal una veritable mirada i acció transversal que jo acabem de veure en el nostre Govern que, malgrat haver esdevingut monocolor, no està essent capaç de superar les polítiques compartimentades. Clama al cel la descoordinació viscuda fins ara en matèria de Formació professional on l’Administració està molt lluny d’oferir el que demana el mercat laboral. Certament, hi ha altres factors que no depenen de decisions polítiques com és el cas de la formació. Es el cas del preu de l’energia, un factor decisiu per a la indústria de present i per a possibles noves implantacions. Tot i ser més reduït, en el terreny de la reducció dels costos energètics hi ha marge per a la millora des de l’Administració, particularment en allò que fa referència a la implantació de renovables. I aquí, també, patim de manca de coordinació al si de la pròpia Administració de la Generalitat. Estem perdent el tren en un àmbit crucial com el de la implantació d’energies renovables, en un moment en el qual hi ha opcions reals de cofinançament europeu.

Formació, energia i, pitjor encara, excés de burocràcia a l’hora de facilitar noves implantacions industrials. Tres factors que, en bona part, depenen d’un Govern i d’una Administració de la Generalitat que no està fent els deures. Tot el que no fem ara, ens costarà fer-ho en el futur i ens allunyarà més i més del nostre entorn europeu.

Ramon Espadaler, secretari general d’Units per Avançar i diputat del grup parlamentari Socialistes i Units per Avançar