El desori ha estat el signe que ha presidit el Govern de la Generalitat al llarg de la present legislatura, una trista realitat que, desgraciadament, l’acompanyarà fins el darrer minut de la seva agònica existència. Ara fa un any, l’aleshores President Quim Torra va proclamar solemnement que els socis que l’integraven s’havien perdut la confiança mútua, que no tenien un projecte compartit i que la divisió al seu si era una realitat evident. Val a dir que en qualsevol democràcia occidental, la conseqüència lògica d’aquesta anàlisi presidencial hauria estat la dissolució immediata del Parlament i l’establiment de la data electoral. Però no va ser així, i aquí estem: amb un govern pornogràficament enfrontat amb si mateix, incapaç de prendre moltes de les decisions que necessita el país en un dels pitjors moments de la nostra història recent. Dic tot això, perquè té molt a veure amb el lamentable debat sobre la data de les eleccions que estem tenint aquests dies. Si el President hagués fet el que tocava ara fa un any, avui no estaríem en aquest fangar.

Davant de tanta inoperància i de tant desori, les properes eleccions, inicialment previstes per al proper 14 de febrer, es plantegen amb una disjuntiva molt simple: canviar o continuar amb el desori d’un Govern de signe independentista, inexorablement integrat i recolzat per partits i persones que no se suporten. Canviar per posar punt i final a una etapa que només ha generat frustració, divisió i dolor a moltes persones i famílies. Canviar, no pas per continuar mirant pel retrovisor, sinó per mirar pel parabrises i canviar per conduir el país en el tortuós camí de la imprescindible reconstrucció. Canviar, també, per reconciliar-nos amb nosaltres mateixos i amb el conjunt d’Espanya, des del degut respecte mutu. Vet ací el que ens juguem a les properes eleccions al Parlament. A qui jutgem o avaluem, no és al Govern d’Espanya, sinó al de Catalunya i el que escollim és qui volem que porti el timó de la reconstrucció i de la reconciliació: els que han embarrancat el vaixell contra les roques, o aquells que poden ajudar a reflotar-lo. En aquest escenari, només Salvador Illa pot vertebrar una alternativa real a tant desgavell. Així de senzill i així d’important.

Ramon Espadaler Parcerisas, secretari general d’Units per Avançar