Els rifi-rafes entre Esquerra i Junts per Catalunya arran del pacte entre el PSC i aquests darrers per governar la Diputació de Barcelona ha evidenciat el mal estat de les relacions  entre els dos socis que integren el Govern de la Generalitat. “Tocar fons” va ser l’expressió utilitzada per Elsa Artadi, sens dubte una de les veus autoritzades de Junts per Catalunya.

“Tocar fons”, expressió sinònima de “pitjor impossible”, no sols s’ha utilitzat en el marc de la reunió que les direccions d’ambdós partits van fer per intentar resoldre el xoc, sinó que s’ha fet servir públicament, de cara la galeria. És una expressió que certifica el lluny que queda la tan anhelada unitat independentista. Una unitat que, a jutjar per aquest episodi, ni hi és ni s’espera que hi sigui.

Però més enllà d’aquesta pornogràfica exhibició dels desacords entre els partits de Govern, l’episodi en qüestió ha posat en evidència una segona realitat: l’independentisme no té full de ruta, expressió, per altre part, molt seva. No el té i  m’atreveixo a afirmar que no el tindrà fins que no desvetlli la incògnita de fons consistent en decidir, amb totes les conseqüències, quin dels dos camins vol recórrer: el de la unilateralitat o el de situar-se dins el marc de la legalitat vigent. Aquesta és la veritable decisió de fons, la cruïlla avui per avui no resolta. Naturalment, serà en funció de quin sigui el camí que escullin que l’independentisme podrà anar plantejant, o  no, aliances a les diferents institucions. Unes aliances que seran impossibles amb partits constitucionalistes si el camí escollit és el de situar-se al marge de la legalitat o possibles (i fins i tot recomanables) si s’abandona d’unilateralitat i s’acata la legalitat vigent.

A l’espera d’aquesta decisió, l’únic que es constata avui per avui a les files de l’independentisme és l’absència de full de ruta i  d’unitat, qüestions que, per raons òbvies, repercuteixen en l’acció o, millor dit, en la inacció del Govern de la Generalitat. D’exemples no en falten: des dels retrets entre republicans i neoconvergents per la gestió del foc forestal que fa uns pocs dies va assolar més de 5.000 hectàrees a les Terres de l’Ebre, fins als retrets mutus davant la incapacitat manifesta de gestionar el drama dels menors no acompanyats, passant per la fallida del Decret d’Habitatge, entre molts d’altres episodis. Una situació a la que cal sumar-hi un altre aspecte no menor com és l’absència de Pressupost i la impossibilitat material d’aprovar-ne un de cara al proper exercici. Així les coses, el que sembla haver tocat fons és la capacitat del Govern de Catalunya per governar. Tocat i enfonsat.

Ramon Espadaler, secretari general d’Units per Avançar