Benvolgudes i benvolguts,

Com ja hauràs vist, després d’un llarg període de negociacions, el Grup Parlamentari Socialistes i Units per Avançar ha decidit donar suport als Pressupostos de la Generalitat.  Sens dubte, és una decisió políticament rellevant de la que te’n voldria explicar tant les raons, com les conseqüències.

Com bé recordaràs, a finals d’agost de l’any passat, el president del nostre Grup Parlamentari, Salvador Illa, va fer pública la predisposició de recolzar els Pressupostos, amb l’objectiu de donar estabilitat a un Govern que en aquell moment encara no s’havia trencat. Una proposta que, d’entrada, va ser rebutjada de pla. Posteriorment va venir el trencament del Govern, quedant aquest amb una clamorosa minoria parlamentària. En aquest context, com a grup parlamentari, vam  mantenir més d’un centenar de reunions amb agents socials i econòmics per tal de recollir la seva visió respecte els Pressupostos. Val a dir que la immensa majoria va demanar-nos un exercici de responsabilitat per tal de dotar l’Administració catalana de Pressupost. Una ronda de contactes que, també, va servir per recollir les seves inquietuds i demandes que han estat traslladades al pla pressupostari.

En opinió del nostre Grup Parlamentari, era tant important tenir Pressupost, com que aquest servis per fer front a la complexa situació socioeconòmica que viu el país. Tenir pressupost evita que la primera institució del país sigui una font d’inestabilitat. Tenir un Pressupost, que ajudi a la dinamització econòmica i al manteniment dels pilars de l’Estar del benestar, treu la Generalitat de la inèrcia en la que estava instal·lada per portar-la a la proactivitat. És per aquestes raons que, a més del reforçament de les partides esmerçades a la sanitat -particularment la primària- i a l’educació, hem posat un accent especial en les infraestructures que ens han de permetre un creixement sostenible.

Des de la perspectiva d’Units per Avançar, volem posar un especial accent en que s’ha fet el pas més important des de l’establiment del concert escolar, dotant una partida per a l’escola concertada, sense desatendre, en cap moment, les necessitats de l’escola pública. Certament, estem encara lluny del finançament just per a la concertada, però ha estat un pas valent i, sobre tot, útil.

Més enllà d’aquestes consideracions, voldria compartir dues reflexions de naturalesa política. Per un costat, el suport parlamentari als Pressupostos és un exercici de responsabilitat davant el país i davant les entitats socials i econòmiques que el fan millor cada dia amb el seu esforç. Un esforç, però, que no comporta cap pacte de legislatura. El Govern segueix tenint 33 escons, raó per la qual haurà de seguir negociant cadascuna de les decisions polítiques rellevants. La segona reflexió és que el Pressupost que aprovarem, si bé no és el que hauríem fet si tinguéssim
la responsabilitat de governar, s’hi comença a assemblar. És en aquest sentit que m’agrada definir-lo com un pressupost de transició del Govern Aragonès cap al Govern Illa. Un pressupost que trenca la inèrcia que s’havia instal·lat al govern de la Generalitat, que aposta per garantir els pilars de l’Estat del Benestar i que posa les bases per a la recuperació econòmica, apostant per les infraestructures que el
País necessita.

Aquestes són les raons i aquests són els canvis que hem introduït. Òbviament, ara caldrà estar amatents al compliment dels acords que, un cop aprovat el Pressupost, ja seran Llei.

Atentament,

Ramon Espadaler Parcerisas,

Secretari general d’Units per Avançar i Diputat del GP Socialistes i Units per Avançar